Entremig de les muntanyes de la Vall d’Àssua, en un dels primers punts on aconsegueixen arribar els raigs de sol cada matí, s’alça la petita vila de Caregue. Un municipi de ben segur desconegut per la majoria, però on hom pot tenir l’oportunitat de dormir en una de les estances on a finals segle XIV va nèixer un veguer de Barcelona i governador de València.

Per arribar a Caregue cal deixar enrere Sort i, abans d’arribar a Llessui, desviar-se per una estreta carretera (que potser s’hauria de definir, més aviat, com un camí rural en bon estat) que desemboca en un laberint d’escales i cases de parets de càrrega de pedra amb cobertes de fusta i pissarra.

A la dècada dels anys 50 vivien a Caregue al voltant de 150 persones, però la desplobació de les zones rurals ha afectat de ple aquest nucli on, de forma habitual, no hi viuen ara més d’una desena de vilatans. Entre ells hi ha els descendents del Bellera, una família que durant anys va ser molt influent en aquesta zona del Pirineu, però el poder de la qual també va arribar a Barcelona i més enllà.

Una casa amb set segles d’història

La primera referència que es té de Casa Bellera és del segle XV, moment en què es va alçar aquest immoble, reconvertit avui en dia en un establiment de turisme rural. Des de llavors i fins a l’actualitat, s’han succeït 14 generacions patriarcals de Bellera, una tendència a la que posarà fi la pubilla de la família Clàudia Bellera Baldomà.

La influència política dels Bellera va tenir el seu punt àlgid a finals del segle XV, amb la figura d’Arnau Guillem de Bellera, que va arribar a ocupar el càrrec de veguer de Barcelona de 1399 a 1405 i el de governador de València de 1409 a 1412, on morí defensant la causa de Jaume d’Urgell.

Com en moltes altres famílies influents de territori català, diferents generacions de Bellera van fer carrera eclesiàstica malgrat que la riquesa de la família procedia de la ramaderia i l’adquisició de terres. Un riquesa que calia protegir, motiu pel qual la casa es va anar transformant complementant-se amb espitlleres per defensar-se dels bandolers que operaven pel territori.

A partir del segle XVIII la casa es va començar a engrandir i, fins tot, es va construir una capella dedicada a la Verge del Roser en el seu interior. Això significava un gran prestigi per la família que podia ser enterrada a l’interior de l’església i no pas a l’exterior, com la resta de veïns. 

Durant segles la família va mantenir-se gràcies a l’autogestió, però l’esclat de la Guerra Civil marcaria un abans i un després en el negoci familiar. Els fills de l’hereu van haver d’anar a lluitar al front i un cop acabat el conflicte van començar a deixar de negociar amb animals per fer feines al camp per produir llet que es venia diàriament a la Cooperativa de Sort. A mitjans dels anys 50, un camió recorria els pobles de la vall venent productes frescos entre els quals hi havia la llet de Casa Bellera.. 

De les vaques lleteres a la casa rural

La crisi lletera dels anys 60, que va suposar el tancament de la Cooperativa de Sort va obligar a substituir les vaques de llet per vaques de carn i també van incorporar el pasturatge d’ovelles, arribant a tenir 500 caps de bestiar.

El darrer hereu de la Casa Bellera no es va acabar de fer mai a l’activitat ramadera i, poc a poc, va anar deixant-la de banda el bestiar per oferir el seu serveis com a taxista per la Vall d’Àssua. Va ser l’any 2009 quan, per evitar que una zona de la casa es deteriorés, es va començar a remodelar la casa per convertir-la en un establiment de turisme rural, que actualment permet l’autogestió de l’habitatge, però que també és la porta d’entrada per a molts turistes que es volen perdre entre els carrerons empedrats d’aquest petit poble enfilat a les muntanyes.

Passejar per Caregue és passejar entre el silenci, trencat únicament per les esquelles de les ovelles que durant els mesos d’estiu hi passen de camí a les pastures més altes o per les passes d’un vell mastí del Pirineu que recorre amb parsimonia entre les flors que pengen de les façanes.

Font bibliogràfica: TFG de Clàudia Bellera Baldomà sobre la història de Casa Bellera

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.