Volíem aprofitar al màxim l’escapada a Porto de principis de gener del 2016, així que, a banda de visitar la ciutat, teníem ganes de conèixer alguns dels municipis de l’entorn.

Teníem tres ciutats candidates: Guimaraes, Braga i Aveiro. Després de buscar informació i llegir alguns comentaris sobre les tres ciutats, vam acabar decidint descartar Braga perquè, segons el que vam llegir, era la menys atractiva de les tres. Possiblement, si haguéssim anat amb cotxe propi hauríem pogut organitzar-nos per visitar les tres, però com que en aquesta ocasió depeníem del transport públic no ens va quedar altra opció que descartar Braga.

Així doncs, el segon dia de viatge vam decidir anar fins a Guimaraes, a una hora i quart de distància amb tren des de Porto.

Agafar el tren a l’Estació de Sao Bento

La línia de tren que va fins a Guimaraes és una de les línies de rodalies que té la ciutat i el tren s’ha d’agafar a l’Estació de Sao Bento, ubicada al bell mig de la ciutat.

Ara bé, tot i la importància que té per ser l’estació central de Porto, el gran atractiu de l’Estació de Sao Bento és la decoració del seu vestíbul. A les seves parets hi ha més de 20.000 azulejos que representen escenes de batalles històriques i també de la història del transport. Si heu d’agafar algun tren aneu-hi amb una mica de temps per tenir una estona per poder contemplar aquest espai i si no heu d’agafar cap tren durant el vostre viatge a Porto visiteu igualment aquest indret, és un espai molt particular. La seva façana és també molt espectacular.

Els trens cap a Guimaraes surten cada hora. Podeu consultar els horaris a la web de Comboios de Portugal. El preu del bitllet és de 6,20€ anada i tornada, però heu de tenir en compte que si és el primer trajecte que realitzeu us cobraran 0,50€ per la targeta magnètica que fa de bitllet, una targeta que podreu recarregar per qualsevol altre trajecte. Nosaltres la vam reaprofitar l’endemà per anar fins a Aveiro.

Guimaraes, una ciutat Patrimoni Mundial de la Humanitat

L’estació de Guimaraes està a uns 15 minuts caminant del centre històric, però és molt fàcil arribar-hi descendint per l’avinguda D. Afonso Henriques que fa cap al Largo do Toural, considerat el cor de la ciutat. Al segle XVII, el Toural era una plaça ubicada extramurs, just al costat de la porta del municipi. Actualment, està presidida per una estàtua de D. Afonso Henriques (també conegut com Alfons I de Portugal) i per la Igreja de San Pedro.

El Largo do Toural pot ser un bon punt de partida per començar la visita al centre històric. El punt més allunyat i el primer al què ens vam dirigir (després d’haver hagut de fer una parada en una cafeteria per culpa d’un bon aiguat) va ser el Castell da Guimaraes, d’entrada gratuïta (de moment, hi estaven col·locant uns torns de control d’accés) i des d’on s’obtenen unes molt bones vistes de tota la ciutat. Tot i que està molt remodelat, és interessant poder recórrer tot el seu contorn i pujar a algunes de les torres de vigilància d’aquest Monument Nacional.

Just als seus peus hi ha la petita Igreja de San Miguel, on es diu que es va batejar al rei D. Afonso Henriques, i seguint el camí de descens cap al centre es passa per davant del Paço dos Duques de Bragança, una majestuosa casa senyorial que data de la primera meitat del segle XV. Actualment, el seu interior és un dels museus més visitats del país (5€ per persona) ple de tapissos, ceràmiques, mobiliari, armes i tot tipus d’objectes d’arts decoratives. Nosaltres vam decidir no entrar-hi i aprofitar que havia parat de ploure per passejar per Guimaraes.

El següent edifici històric que hom es troba és el Convento de Santa Clara que, avui en dia, acull alguns dels serveis de l’Ajuntament de la ciutat. Però, que no us faci vergonya entrar-hi. Demanant permís als membres de seguretat es pot accedir al claustre d’un indret on, antigament, les seves monges es van fer famoses pels seus deliciosos toucinhos do céu.

El camí continua per la Rua de Santa Maria, un dels carrers medievals més antics de Guimaraes, que desemboca a la Praça Santiago, on hi ha l’oficina de turisme i on un munt de terrassetes conviden a asseure’s a gaudir de la tranquil·litat de la ciutat (si no us plou, perquè a hores d’ara a nosaltres ja ens tornava a ploure). Així doncs, sota una intermitent pluja vam acabar la ruta visita travessant per sota les arcades que connecten la Praça Santiago i el Largo da Oliveira. Unes arcades que sostenen l’Antigos Paços do Concelho, l’edifici que segles enrere servia com a punt de trobada dels homes que governaven la ciutat.

Al Largo da Oliveira hi ha l’església Nossa Senhora da Oliveira, indrets que deuen el nom a una llegenda que diu que en aquest punt hi havia una olivera que després d’anys seca va tornar a reviure quan se li va col·locar als peus una creu normanda. Una olivera que va estar a la plaça fins el 1870, després la van arrencar i, finalment, el 1985 en van col·locar una altra al punt on hi havia l’original.

Després de la passejada i d’aguantar pluja altre cop, s’havia fet l’hora de dinar i vam decidir apostar per una de les recomanacions de la guia Lonely Planet de Portugal. Quin encert! El restaurant Historico by Papaboa (R. de Valdonas 4) ofereix un menú als migdies que és una autèntica ganga. Sopa del dia, un plat de carn o de peix (nosaltres vam optar per la vedella rostida), postres, beguda i cafès ens va costar 23,80€. I us asseguro que vam sortint rodolant i que estava tot boníssim.

Un cop tips i satisfets (i abans que tornés a ploure), vam acabar de fer una passejada pel casc històric per, finalment, dirigir-nos de nou a l’estació de tren per tornar cap a Porto.

El mapa de Guimaraes

Us deixem un mapa de Guimaraes amb tots els punts d’interès que hem anomenat, per si us pot ser d’utilitat.

De tornada a Porto

La resta de la tarda ens la vam prendre amb molta calma, fent una parada en una cafeteria encantadora, Leitaria Da Baixa (R. de Passos Manuel, 55) on vam tastar els famosos pasteles con nata (per ells la nata és la crema pastissera) i un toucinho do céu. Estaven increïblement bons!

Finalment, després d’una estona de descans al B&B 6Only Guesthouse, vam sortir a fer una passejada nocturna i ens vam dirigir cap a la zona de la Rua das Oliveiras on havíem llegit que hi havia força restaurants per picar alguna cosa a bon preu. Ens vam acabar decidint per restaurant Ó Maria (Rua da Conceição,106) on preparen unes hamburgueses boníssimes amb tot tipus d’ingredients naturals. Nosaltres en vam menjar de quatre tipus de carns diferents (una era de salmó), tot acompanyat per patates i una salsa de iogurt boníssima. A més, també vam voler tastar una de les seves especialitats: la sangria de maracujà. Increïble! Recomanable 100%. Vam sopar per 19,20€.

Per tancar l’article, després que hagueu comprovat que vam menjar de luxe durant tot el dia, us deixem unes quantes imatges que vam poder fer durant la passejada nocturna per Porto.

El pla per l’endemà va ser anar fins a Aveiro, una bonica població costanera que ens va rebre amb una de les festes majors més peculiars, estranyes, però també divertides que hem vist mai!

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.