Quan vam decidir anar de viatge a Croàcia i Eslovènia, tot just quan començava a planificar la ruta l’Àlex va comentar que li faria il·lusió entrar a Bòsnia encara que fos una visita llampec, així que de seguida es va incloure una excursió a Mostar dins de la ruta de vuit dies pels balcans.

Com arribar a Mostar?

La millor manera d’arribar fins a Mostar des de Dubrovnik o Split, les dues grans ciutats croates més properes, és per carretera i amb vehicle particular. Hi ha autobusos públics que hi arriben, però les combinacions són bastant complicades i el trajecte és molt llarg.

Nosaltres vam sortir des de Dubrovnik i vam agafar la carretera de la costa, la número 8, en direcció a Metkovic, el poble on hi ha la frontera amb Bòsnia. Si agafeu un mapa podreu veure que des de Dubrovnik també s’hi pot arribar a través de la carretera M6, però després de preguntar-ho a diverses persones i en diversos llocs vam deduir que aquesta carretera no devia estar en gaire bon estat i que era molt millor seguir la ruta per la número 8, que va paral·lela al riu Neretva, remuntant el seu delta.

Heu de tenir en compte, però, que pocs quilòmetres al nord de Dubrovnik hi ha una llengua de terra Bòsnia que arriba fins al mar, la qual cosa vol dir que has de passar dues fronteres, una per sortir de Croàcia i una altra per tornar a entrar-hi. Nosaltres vam estar menys de mitja hora per passar-les i recórrer el tram bosnià que les separava.

Ara bé, la frontera de Metkovic ja és una altra història. A Metkovic s’hi arriba agafant la desviació de la carretera E73. No patiu, no té pèrdua, Mostar està perfectament senyalitzat. Allí vam estar poc més d’una hora aturats enmig del no res perquè la cua de vehicles avançava a passos de tortuga… Les dues hores de cotxe que separen Dubrovnik de Mostar es van convertir en més de tres perquè ens agafessin el passaport, el miressin de reüll i ens diguessin “Have a nice day”. Tot i que l’espera se’ns va fer molt pesada, hem d’agrair que el nostre cotxe tingués aire condicionat perquè la temperatura exterior era de més de 40 graus i estàvem aturats a ple sol…

Per la tornada de Mostar a Croàcia, com que la nit la passàvem a Split i per intentar evitar de nou aquest pas fronterer, de retorn vam decidir desviar-nos a Capljina per agafar l’autopista A1 que ens portava directament a Split. Vam anar pràcticament sols durant tot el trajecte, no vam estar ni dos minuts per passar la frontera i el cost de l’autopista és de poc més de 7€, així que ni us ho penseu dues vegades si heu de fer el trajecte Split-Mostar-Split si no voleu perdre molta estona a la carretera. És una llàstima que aquesta autopista no arribi fins a Dubrovnik…

Què visitar a Mostar?

El símbol de Mostar, que és la ciutat més important del cantó Hercegovina-Neretva, és l’Stari Most, el Pont Vell. De fet, aquest pont és el que dóna nom a la ciutat juntament amb els guardians que cobraven el passatge per travessar-lo anomenats mostari.

El pont es va construir durant el segle XVI i sempre se l’havia considerat com un símbol de l’època otomana de Bòsnia i Hercegovina. Però gran part de la fama la té gràcies al seu paper protagonista a les pàgines dels llibres d’història on s’explica la Guerra dels Balcans. I és que l’Stari Most va ser destruït per unitats del Consell Croat de Defensa durant el conflicte. Després d’haver patit nombrosos atacs, finalment el 9 de novembre de 1993 el van volar.

El 2001 es va iniciar la reconstrucció que va acabar amb la seva inauguració en 2004 sota la col·laboració de la UNESCO. Avui en dia l’Stari Most continua sent un símbol per tot allò, però també perquè durant segles ha connectat dos districtes de la ciutat i també als cristians i als musulmans.

Aparcar pel centre de la ciutat no és fàcil i bona part de l’entorn de l’Stari Most és peatonal. Nosaltres vam fer cap sense saber ben bé com al carrer Gojka Vukovica on de sobte ens va sortir un home oferint-nos aparcar el cotxe en un petit solar per 5€ tot el dia. Estàvem baldats de l’espera a la frontera i ens moríem de ganes de sortir del cotxe, així que no ens ho vam pensar dos cops.

Tot l’entorn del pont és un gran basar d’estil àrab, conegut com Basar de Kujundziluk, amb un gran nombre de petites botigues i comerços que ofereixen menjar i souvenirs. A banda, el pont està flanquejat per dues torres, una a cada costat. Una d’elles, utilitzada com masmorra en època otomana, és avui part d’un museu sobre la història de la ciutat i la construcció del pont i, a l’altra, s’hi pot visitar una exposició fotogràfica sobre la guerra que va destruir gran part dels Balcans.

Un altre dels encants de la ciutat són les mesquites. Des de tots els punts del poble es veuen minarets.

La Mesquita Koski Mehmed Pasha, situada a la vora del riu Neretva, és possiblement la més visitada de la ciutat. Es pot pujar al minaret (l’escala de cargol és molt agobiant) i compta, com molts altres temples amb un petit cementiri. L’entrada només a la mesquita costa 2,5€ i si es vol pujar al minaret 5€. Val la pena pagar els 2,5€ de l’entrada no tant per veure la mesquita per dins, sinó perquè el tiquet dóna accés al cementiri des d’on hi ha unes grans vistes a l’Stari Most.

Vam tenir la mala sort que quan feia poc més d’una hora que passejàvem per Mostar, sota un sol asfixiant a 42 graus, es va posar a diluviar. Ens vam resguardar en un restaurant on vam tastar el típic cevapi, unes saltxitxes fetes a base de carn picada.

Al cap d’una hora i mitja encara diluviava, tot i que la temperatura era ja de 24 graus (atenció al contrast!) i se’ns estava fent tard, així que quan va parar una mica vam acabar de recórrer els carrers del basar i vam haver de posar punt i final a la nostra visita a Mostar quedant-nos amb ganes de descobrir molt més d’aquesta petita ciutat bòsnia.

Els estralls de la guerra encara hi són evidents. Al costat del pont hi ha unes plaques on es pot llegir “Don’t forget, 93”, en relació a la destrucció del pont i no és difícil veure senyals de metralla o edificis semi destruïts pels voltants del centre. De fet, durant el camí fins a Mostar també es poden veure cases mig destruïdes a prop de la carretera.

Parada a Počitelj

Abans de deixar Bòsnia, però, i tenint en compte que la pluja ens donava una treva, vam aturar-nos a Počitelj, un petit poble medieval a peu de carretera amb una mesquita i una fortalesa a dalt d’un turó des d’on s’obtenen molt bones vistes. Nosaltres vam optar per no pujar-hi perquè la tempesta que havíem deixat a Mostar ens seguia perillosament i no volíem acabar xops enmig del camí. Però sí que vam entrar a la mesquita per 1,5€. No és gran cosa, però ens va fer il·lusió sentir com cridaven a l’oració, ja que a Mostar no havíem tingut l’oportunitat de sentir-ho.

Així doncs, un cop feta la passejada pel poble vam comprar una paperina de fruita per 1€ i vam agafar l’autopista fins a Split, on passàvem la nit i on descobriríem una de les ciutats més encantadores de Croàcia. Aquí pots llegir la nostra experiència visitant Split.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.