Si estàs planificant viatjar a Islàndia el més segur és que t’estiguis plantejant quins llocs pots veure a l’anomenada illa de gel i foc. A més, és possible que el principal dilema que et plantegis sigui com aconseguir viatjar a Islàndia de forma barata, ja que aquest és un dels països més cars del continent europeu.
Tot i així, encara que viatjar barat a Islàndia és força complicat, no és impossible, ja que hi ha infinitat de llocs d’Islàndia que es poden visitar gratis!
Així doncs, per ajudar-te a organitzar el teu proper viatge low cost a Islàndia, hem recopilat els 30 llocs imprescindibles d’Islàndia que pots visitar gratis!
Mapa dels llocs a veure a Islàndia
Abans de començar amb la recopilació, et deixem un mapa on hem marcat els 30 llocs imprescindibles que has de visitar a Islàndia perquè et facis una idea d’on estan situats.
No t’oblidis de l’assegurança de viatges
Per viatjar a Islàndia et recomanem contractar una bona assegurança de viatge que et garanteixi assistència mèdica i sanitària, ja que la Targeta Sanitària Europea no cobreix sempre el 100% de les incidències.
Nosaltres viatgem assegurats amb Mondo que ens ofereix unes cobertures molt àmplies en cas de necessitar qualsevol assistència durant el viatge. Si t’interessa, per ser el nostre lector, t’oferim un descompte directe del 5% a l’hora de contractar la teva assegurança de viatge.
Els 30 llocs gratuïts per visitar durant una ruta per Islàndia
La següent recopilació dels llocs més bonics i d’accés gratuït que has de visitar a Islàndia estan ordenats partint del nord de l’illa i seguint el sentit de les agulles del rellotge, és a dir, donant la tornada a la illa cap a l’est i cap al sud.
La granja Glaumbær
A Glaumbaer hi ha el museu de l’explotació de la torba, un material orgànic que s’utilitza per obtenir combustible o adob. Per accedir al museu cal pagar entrada, però veure l’exterior d’aquestes típiques construccions islandeses amb el sostre de torba no cal pagar. Només cal aparcar al pàrquing gratuït proper i passejar entre aquestes curioses construccions.
Godafoss, la cascada dels déus
A Godafoss se la coneix com la cascada dels déus. Tot i que no és de les més espectaculars de l’illa, la seva amplitud i ubicació la fan molt fotogènica.
Hi ha dos aparcaments, un a cada riba de la cascada. Per arribar al costat oest, el millor segons el nostre parer, cal caminar uns tres minuts des de l’aparcament. L’altra opció és deixar el cotxe al pàrquing del centre de visitants on hi ha cafeteria i bany. Des d´aquest punt el camí a recórrer és d’uns 10 minuts i es pot veure la cascada des del costat est.
El camp de lava de Dimmuborgir
Al camp de lava de Dimmuborgir es poden veure estranys pilars i turons que es van crear fa més de 2000 anys en una de les explosions del volcà Hverfell, que s’entreveu perfectament des de la zona.
Hi ha tres camins marcats que es poden seguir fàcilment a peu per contemplar aquestes curioses formacions. El més popular és el Cercle de l’Església (2,25 km), conegut com la ruta Kirkjan, que es pot fer en menys d’una hora. Sinó també es pot fer el Cercle Petit (550 m, uns deu minuts) i el Cercle Gran (800 m, 20 min). Una altra possibilitat és pujar al cràter del Hverfell. La pujada no és excessivament dura i les vistes valen la pena, però el vent que sol bufar és força fort.
La fumaroles Hverir
A Hverir trobaràs un paisatge lunar de calderes, respiradors fumejants i fumaroles calentes. L’espectacle és impressionant, ara bé, la pudor de putrefacció pot espatllar-te la visita.
El primer impacte quan surts del cotxe és dur. La meva sensació va ser que, si aquesta pesta es mantenia, l’esmorzar no aguantaria molt de temps dins del meu estómac, però a poc a poc t’hi acostumes (mai del tot) i val la pena acostar-se a les calderes i quedar-se bocabadat sense acabar d’entendre com tot això pot sorgir de manera natural del terra.
Això sí, és molt important anar amb compte amb el vent perquè si canvia de direcció et pots trobar al mig d’un núvol de vapor putrefacte que irrita molt els ulls i la gola.
El cràter del volcà Viti
A Krafla, on hi ha una planta d’energia geotèrmica enorme que aprofita els moviments de la regió, es pot accedir al cràter del Viti (traduït com a infern), que té un llac d’aigua turquesa al seu interior. És molt fàcil i ràpid arribar i hi ha una zona d’aparcament molt a prop del cim. A més, des del mateix cràter es poden contemplar noves zones on el sòl fumeja i fa olor de sofre.
Dutxar-se al mig de la carretera
Al mig de la carretera que va de Hverir a Krafla, la 863, hi ha una dutxa exterior que està just al costat d’un rierol. És curiós acostar-se i tocar l’aigua que emana d’aquest curiós artefacte o remullar-se al rierol. Mai a la vida havia posat la mà en un riu d’aigua tèbia!
Les aurores boreals d’Islàndia
Encara que no és un dels millors llocs del món per veure-les, si el teu viatge a Islàndia és entre els mesos de setembre i març, no oblidis mirar el cel i creua els dits per veure aparèixer l’aurora boreal. És un dels fenòmens naturals més meravellosos que hem tingut la sort de contemplar. No és fàcil ja que han de coincidir molts factors i un és la sort, però si disposes de vehicle propi allunya’t de zones amb contaminació lumínica i que estiguin lliures de núvols i espera. Veure ballar el cel davant dels teus ulls és una cosa que no oblidaràs mai!
Dettifoss o la gola dels déus
Dettifoss és possiblement una de les cascades més espectaculars que veureu a la vostra vida. Només té 44 metres d’alçada, però cada segon cauen més de 190 metres cúbics d’aigua, que fan que la rosada es vegi des d’un quilòmetre de distància. El soroll que fa és ensordidor i veure la quantitat d’aigua que cau cada segon et deixa sense paraules.
Per arribar a la coneguda com a “gola dels déus” hi ha dos possibles camins: la carretera F862, que circula per l’oest del parc i només és apta per a 4×4, i la carretera 864, que va pel costat est de la cascada i és apta per a tot tipus de vehicles (encara que està en força mal estat i plena de sots enormes).
Encara que viatges amb 4×4, la meva recomanació és que vagis pel costat est (per la carretera 864, la que és apta per a tots els vehicles). En aquest lloc pots acostar-te molt més a la cascada, hi sol haver molta menys gent i és força més fotogènica que des del costat oest.
El fiord Seydisfjördur
Per accedir al fiord Seydisfjördur has de travessar un port de muntanya espectacular, on hi ha un llac amb icebergs i on et trobes nombrosos salts d’aigua per totes les muntanyes que envolten la carretera. Només per aquestes vistes ja val la pena fer el camí per arribar fins al poble de Seydisfjördur, un bonic municipi de només 700 habitants. És de pel·lícula, envoltat de muntanyes, tranquil, amb casetes de fusta… Ens hauríem quedat a viure-hi amb els ulls tancats!
La cascada Gufufoss
De camí cap a Seydisfjördur hi ha moltíssims salts d’aigua, però un dels més espectaculars és la cascada Gufufoss. Està en un entorn magnífic i donada la seva ubicació és força fàcil acostar-se fins a la vora. Això sí, sempre amb molt de compte de no relliscar!
Contempla les ovelles islandeses
Sabies que a Islàndia hi ha el doble d’ovelles que de persones? Es calcula que pot haver-n’hi més de 600.000! És habitual trobar-les al costat de la carretera i, fins i tot, sovint pots haver d’aturar el cotxe per deixar-les creuar.
Aquestes ovelles són d’una raça pura autòctona i solen pasturar lliures per les muntanyes durant els mesos més càlids, donant a la seva carn un sabor excel·lent.
La llacuna glacial Jökulsárlón
Sense cap dubte, aquest és un dels meus paisatges favorits d’Islàndia. La llacuna Jökulsárlón només té noranta anys, ja que fins a principis de la dècada dels anys trenta la glacera Breiðamerkurjökull arribava fins a la carretera. Durant els darrers anys s’està retirant ràpidament i en conseqüència el llac està creixent moltíssim.
Hi ha la possibilitat de navegar per la llacuna amb llanxa ràpida o amb vaixell amfibi, per apropar-vos als icebergs i tenir la possibilitat de contemplar les foques que sol haver-hi per la zona més de prop.
Diamond Beach
Per què a Islàndia hi ha una platja anomenada Diamond Beach? La llacuna glacial Jökulsárlón desemboca al mar, just en un lloc on hi ha una extensa platja de sorra negra. Fins allà són arrossegats enormes blocs de gel de la llacuna que amb el reflex dels raigs del sol brillen com a diamants. És un paisatge espectacular!
Això sí, cal anar amb molt de compte amb l’onatge, perquè pot ser molt fort.
La llacuna glacial Fjallsárlón
La llacuna Fjallsárlón és la germana petita de Jökulsárlón. És molt menys turística, però això no treu que sigui igual o més impressionant. La llengua de la glacera és molt més propera que a Jökulsárlón i el paisatge és d’infart. En aquesta llacuna també s’ofereixen sortides amb llanxes ràpides que permeten acostar-se fins a les enormes parets de gel.
La cascada Svartifoss
Al Parc Nacional de Skaftafell hi ha la cascada Svartifoss, molt famosa per estar envoltada per columnes basàltiques de color negre d’origen volcànic. Des del centre de visitants del parc, haureu de caminar una mitja hora, més o menys, per arribar fins a la cascada. El camí no és complicat, però hi ha una mica de pendent.
Aquesta és l’excursió més famosa per fer a Skaftafell, però hi ha infinitat de recorreguts que es poden seguir de més o menys dificultat.
Fer qualsevol d’aquestes caminades és gratuït, però en aquest cas el pàrquing del parc és de pagament.
Allotjament recomanat a Kirkjubaejarklaustur
Al municipi islandès de Kirkjubaejarklaustur hi ha un dels allotjaments amb millor qualitat-preu de tots els que coneixem d’Islàndia. És l’Hotel Klaustur. Ha estat renovat recentment i, a part d’habitacions àmplies i molt netes, ofereix esmorzars molt complets i rics i també serveixen sopars a un preu força acceptable en comparació amb altres llocs similars.
El canó Fjadrargljufur
Segurament no serà un dels canons més impressionants que visitis, però l’entorn de Fjadrargljufur, d’un verd intens, és una meravella per als sentits. Aquest canó té uns 100 metres de profunditat i un sender d’uns dos quilòmetres permet anar seguint tota la seva extensió alhora que es va obrint en miradors diferents per contemplar les increïbles formacions rocoses.
A l’inici del canó hi ha una zona d’aparcament no gaire àmplia, així que si viatgeu en temporada alta aprofita per visitar-lo a primera oa última hora del dia.
Camps de lava de Kirkjubaejarklaustur
Molt a prop del petit poble de Kirkjubaejarklaustur, al costat de la carretera principal que volteja tota l’illa, hi ha unes zones preparades per passejar breument pels extensos camps de lava coberts de tundra. És molt important no trepitjar ni tocar la tundra!
La platja de Reynisfjara
Reynisfjara és, segurament, la platja més famosa d’Islàndia. La seva sorra negra està flanquejada per enormes columnes de basalt i, al fons, s’estenen els pinacles marins de Reynisdrangur, uns trolles que van quedar petrificats en ser sorpresos pel sol (o això explica la llegenda).
Cal anar amb molt de compte amb les marees, ja que està és una de les platges més perilloses del món, perquè el seu onatge pot canviar d’un moment a un altre sense que t’adonis i arrossegar-te si ets molt a prop de la riba.
A més, la platja, juntament amb l’arc de roca Dyrhólaey (l’accés es troba a uns 10 quilòmetres a l’oest de Vík), són un dels punts de l’illa on els frarets es deixen veure des de més a prop durant l’època estiuenca. Així que prepara’t per riure una estona veient-los aterrar, jugar entre ells i enlairar-se com si tinguessin moltíssima pressa. Són encantadors!
La cascada Skógafoss
Skógafoss és una de les cascades més perfectes d’Islàndia. De 30 metres d’amplada i 60 de salt d’aigua, la forma rectangular és molt curiosa i espectacular. Diu la llegenda que darrere seu s’amaga un tresor…
Pots acostar-te força a la caiguda d’aigua. Això sí, en funció de com bufi el vent pots sortir-ne xop. Des de la base de la cascada surten unes escales que porten fins al cim (són força i una mica altes), on hi ha un sender que voreja el riu Skógá i que porta fins a altres salts d’aigua.
La cascada Seljalandsfoss
La cascada Seljalandsfoss té una caiguda de 60 metres. La cascada en si no és res de l’altre món, en comparació amb altres d’Islàndia, però val molt la pena aturar-s’hi perquè hi ha un petit corriol que permet caminar per darrere del salt de l’aigua. Una experiència increïble!
Això sí, no t’oblidis de l’impermeable i veu bé calçat perquè l’entorn sol estar sempre molt mullat i relliscós.
Encara que la visita a la cascada és gratuïta, el pàrquing que hi ha just al davant és de pagament.
La cascada Gljúfrafoss
Seguint un sender que surt des de Seljalandsfoss, a uns 600 metres es troba la cascada Gljúfrafoss. Coberta parcialment per un penyal, per accedir-hi has de caminar per la riba d’un petit rierol i, en funció del seu cabal, és possible que acabis amb els peus mig en remull.
És una de les experiències més brutals que podràs viure a Islàndia. En estar pràcticament a l’interior el soroll és ensordidor i serà impossible que surtis sec, així que no t’oblidis de l’impermeable!
La cascada Urriðafoss
Urriðafoss és la cascada més gran del riu Thjorsa, el més llarg d’Islàndia amb 230 km de longitud. Molt a prop de Selfoss, cal agafar un trencall per la carretera 302, i en menys de cinc minuts s’arriba a l’aparcament gratuït de la cascada. La senyalització no és la millor, així que quan vegis una granja a la dreta del camí, fixa’t bé a la banda esquerra i veuràs el petit cartell que indica el lloc on hi ha la cascada.
És una cascada força desconeguda, així que no sol estar molt concorreguda.
Àrea geotermal de Krysuvík
L’ àrea geotermal de Krýsuvík està situada a la península de Reykjanes, al sud d’Islàndia. Un sender de passarel·les de fusta, amb arracades i alguns trams curts d’escales, permeten recórrer el perímetre d’aquesta zona on s’han creat solfatares, fumaroles, olles de fang i fonts d’aigua termal. Els colors de la terra en aquest lloc són d’un altre planeta i la pudor que n’emana també.
Es pot aparcar el cotxe gratuïtament a un minut de les passarel·les.
Saluda els cavalls islandesos
El cavall Islandès és l’única raça de cavalls a Islàndia i els islandesos n’estan molt orgullosos i treballen durament per protegir-los. Són una mica més petits que els cavalls a què solem estar acostumats, però no són ponis.
És habitual, sobretot al sud de l’illa, trobar tancats on es mouen lliurement i si us apropeu a saludar-los solen ser molt dòcils i simpàtics (sempre que no els espanteu, és clar).
L’escultura del Viatger del Sol
A Reykjavík podem trobar l’escultura el Viatger del Sol, obra de Jón Gunnar Árnason. Es tracta d’una oda al sol mitjançant un pot que persegueix l’esperança, el progrés i la llibertat. Ubicada al costat del mar, al centre de la ciutat, és un lloc increïble per gaudir de la posta de sol.
Parc Nacional de Thingvellir
El Parc Nacional de Thingvellir, en ple Cercle Daurat, és Patrimoni Mundial de la Unesco i un dels llocs on els vostres ulls seran incapaços de captar totes les tonalitats de verd i blau que conformen el paisatge.
La plana de Thingvellir està ubicada al límit d’una placa tectònica que fa que anualment Europa i Amèrica del Nord se separin entre 1 i 18 mm. A la zona hi ha unes enormes fractures, la més espectacular de les quals és la falla Almannagjá, que pots travessar pel mig. El riu Oxara talla la falla i acaba en unes boniques cascades, sent Öxarárfos la més espectacular.
Completa el paisatge el llac Pingvallavatn que, amb 84 quilòmetres quadrats, és el més gran d’Islàndia.
Àrea geotermal de Geysir
A l’àrea geotermal de Geysir, que també forma part del conegut com Cercle Daurat, és on està ubicat el Gran Geysir, el guèiser que dóna nom a aquest fenomen de la naturalesa.
El problema és que el Gran Geysir no erupciona gaire sovint perquè durant la dècada de 1950 uns turistes van llençar pedres per fer-ho sortir i el van bloquejar. Tot i que els terratrèmols de principis del mil·lenni van millorar una mica la situació, no ha tornat mai a l’alçada original (arribava fins als 80 metres) i ara només erupciona de manera regular en períodes de molta activitat sísmica.
Per sort, a pocs metres hi ha el Strokkur, el guèiser més fiable del món. Sol erupcionar cada set o vuit minuts i pot arribar fins a uns 30 metres d’alçada. És important no posar-se en la direcció del vent si un no vol acabar xop de dalt a baix.
A la zona també es poden trobar acolorits deus i pous d’on l’aigua sorgeix a uns 100 graus.
La cascada Gullfoss
Podria dir-se que Gullfoss és una de les cascades més famoses d’Islàndia (també forma part del Cercle Daurat). Té una caiguda de 32 metres en dos nivells que crea una paret de rosada abans de desaparèixer per un estret barranc amb un soroll ensordidor.
Has de tenir en compte que és la més famosa perquè també acostuma a ser la més concorreguda. És molt a prop de Reykjavik i des d’allà s’ofereixen moltes excursions organitzades fins a aquest indret.
Hi ha la possibilitat d’acostar-se força a una de les caigudes, però cal anar amb compte perquè el sender sol estar molt mullat ia l’hivern es congela.
Regió termal de Deildartunguhver
Molt a prop de Reykholt es troba la regió termal de Deildartunguhver. És la font d’aigües termals més gran d’Europa, amb un cabal de 180 litres d’aigua per segon que emergeix de la terra a 100 graus centígrads. Cal anar amb molt de compte, no tocar mai l’aigua i fer cas a les senyalitzacions d’alerta per no cremar-se.
Des de la carretera, a mesura que et vas apropant al lloc, es veu perfectament el núvol de vapor.
Les cascades Hraunfossar
El nom Hraun prové de la paraula islandesa “lava”, que és l’origen del nom de les cascades Hraunfossar, ja que aquesta sèrie de cataractes cauen al riu Hvítá a través d’un camp de lava que va fluir de l’erupció d’un dels volcans que hi ha sota la glacera Langjökull.
Si voleu gaudir una mica més de la zona, caminant uns 15 minuts des de Hraunfossar, seguint la senyalització que hi ha a la zona, s’arriba a la cascada Barnafoss.
Una proposta extra: l’avió abandonat d’Islàndia
En els darrers anys, una de les activitats que s’ha popularitzat més a Islàndia és arribar fins a l’avió abandonat que hi ha a la platja Sólheimasandur. La seva imatge s’ha viralitzat moltes vegades a les xarxes socials, però, sincerament, no us recomanem anar-hi. Per què? En el millor dels casos, trigaràs unes dues hores a anar i tornar fins a arribar a l’avió abandonat d’Islàndia, sent el vent un dels principals inconvenients d’aquesta excursió, ja que hi estàs totalment exposat, i un cop allà no n’hi ha més atractiu de fer quatre fotos i tornar. Ho hem parlat amb diversos viatgers que han fet el camí i tots coincideixen a dir que no ho tornarien a fer.
A Islàndia hi ha atractius molt més grans que aquest, t’ho assegurem, i amb aquest article esperem haver-te descobert molts.
Este artículo está escrito en base a nuestra propia experiencia, con información veraz que queremos que te sea útil a la hora de planificar tus viajes.
Ten en cuenta que algunos enlaces de este post pueden ser de afiliación. Es decir, si realizas la compra de uno de los producto aquí mencionados siguiendo este enlace recibiremos una pequeña comisión que nos ayudará a cubrir el mantenimiento del blog. El uso de este enlace, sin embargo, no incrementará el precio final para ti.
0 Comments