Un cop superada l’experiència a la capital, a primera hora del tercer dia ens vam recollir el cotxe de lloguer per començar a fer la ruta circular de vuit dies que havíem planificat per l’illa.

Tot just agafar el cotxe, de seguida vam comprovar perquè diuen que els sicilians són un perill al volant, però les anècdotes de la carretera donen per un capítol a banda.

Visitar el recinte arqueològic de Segesta

La primera parada de la ruta que ens havíem marcat era visitar Segesta, un recinte arqueològic ubicat al terme municipal de Calatafimi, a uns quatre quilòmetres del centre del poble.

L’aparcament per visitar el recinte de Segesta és gratuït, tot i que, a vegades, sobretot durant els mesos d’estiu, quan hi ha més afluència de visitants, és possible que hi hagi algú intentant cobrar una tarifa per accedir-hi. Si us passa una situació així en qualsevol punt de l’illa, la solució sempre és dir-los que us deixin veure el tiquet que haureu de deixar al cotxe i com que no en tenen us deixaran en pau i ho intentaran amb el següent.

Al temple s’hi arriba a peu des del punt on es compren les entrades per visitar Segesta (6 €), però per anar fins al teatre, situat dalt d’un turó, és recomanable agafar l’autobús que et porta fins a dalt de tot del Mont Barbaro. Només són dos quilometres, però val la pena pagar l’1,50 € per estalviar-se una bona pujada (a nosaltres ens va caure un bon aiguat i no vam tenir altre remei que fer el camí amb autobús).

Això sí, si teniu temps i la meteorologia acompanya, el camí de tornada és molt recomanable fer-lo a peu perquè les perspectives del temple són espectaculars. Per sort, quan ens tocava descendir ens va sortir el sol i vam poder aprofitar el camí per fer molt bones fotos.

El jaciment arqueològic de Selinunte

Un cops descoberts tots els racons de Segesta, ens vam dirigir cap al sud de l’illa per visitar el jaciment arqueològic de Selinunte. Per arribar-hi s’ha d’agafar la sortida de Castelvetrano de l’A29 i seguir les senyals de color marró durant uns sis quilometres.

L’entrada costa 6 € i et dóna dret a moure’t per les diferents zones on hi ha restes. I és que Selinunte és un dels parcs arqueològics més grans del Mediterrani.

El jaciment es divideix en l’acròpolis (la part més interessant per visitar ja que és la que més ben conservada està), la ciutat antiga, els temples de l’est i el santuari de Malophorus.

Hi ha dues portes d’accés i per arribar d’una a l’altra és imprescindible fer-ho en cotxe, perquè la distància és força gran.

Una recomanació si aneu a Segesta o a Selinunte durant els mesos de calor: porteu aigua i algun barret per cobrir-vos el cap. No hi ha gairebé cap ombra en cap dels dos recintes i tot i que nosaltres hi vam anar a finals de novembre per Selinunte ens hi vam passejar amb màniga curta, així que imagineu-vos la calor que hi deu fer un mes d’agost.

Tot i aquest inconvenient, segur que durant l’estiu no tindreu tants problemes com nosaltres per trobar un lloc per dinar a la zona. La majoria de restaurants i de trattories del poble estaven tancades o aprofitaven la temporada baixa per fer reformes i vam haver d’acabar dinant al restaurant del càmping Athena, l’únic que vam trobar obert. Per ser Itàlia, la relació qualitat-preu del menú no va ser gaire bona i ens van cobrar 15 € per persona per un menjar força justet.

No arribem a Scala dei Turchi

La nit la passàvem a Agrigento i de camí a la ciutat a mi em feia il·lusió parar a la platja coneguda com Scala dei Turchi. Està molt a prop de Porto Empedocle (per trobar-la s’ha d’anar en direcció oest, cap a Realmonte i Capo Rossello) i la característica principal és que està formada per penya-segats en forma d’escala de color blanc, d’una pedra que s’anomena marga, que recorden a Pamukkale (Turquia).

Tot i només eren quarts de cinc de la tarda quan hi vam arribar no vam poder anar fins als penya-segats perquè l’única manera d’accedir-hi és a peu a través d’altres platges i a aquelles hores al mes de novembre a les cinc de la tarda és fosc, amb la qual cosa ens vam haver de conformar veient-ho des de lluny.

Si hi aneu a l’estiu no perdeu l’oportunitat d’estirar-vos una estona en aquestes roques blanques.

L’allotjament d’Agrigento, el B&B Le Cinque Novelle (Via Giovanni Amendola, 24), va ser el millor de tots els que vam estar a l’illa (55 € la nit amb esmorzar inclós, reservat a través de Booking).

A banda, vam aprofitar el vespre per passejar una estona pel poble, per un casc antic caòtic de carrers empedrats amb molt d’encant (ni se us acudi entrar-hi amb el cotxe, es pot aparcar fàcilment a la zona de l’estació de trens (Piazza Marconi) i a la Piazza Rosselli on hi ha aparcaments de zona blava).

Vam acabar sopant per 22 € a la Trattoria Terra&Mare (Piazza Lena, 7), on ens vam menjar un antipasto i un parell de pizzes espectaculars. 100% recomanable.

L’endemà la nostra ruta va continuar amb la visita a la Vall dels Temples d’Agrigento i als mosaics de Piazza Armerina, encara que no tot va sortir com ens hauria agradat…

Més articles sobre la ruta per Sicília:

• 8 dies de ruta per Sicília amb cotxe de lloguer
• Ruta per Sicília (I): L’arribada a Palerm i la primera impressió
• Ruta per Sicília (II): El centre de Palerm i excursió a Monreale
• Ruta per Sicília (IV): La Vall dels Temples d’Agrigento i els mosaics de Piazza Armerina
• Ruta per Sicília (V): El teatre de Siracusa i el petit poble d’Acireale
• Ruta per Sicília (V): L’erupció de l’Etna i la visita a Catània i Taormina
• Ruta per Sicília (VI): Intent de pujar al volcà Etna i el poble costaner de Cefalú

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.