La nostra primera parada Eslovènia, després de cinc dies de ruta en cotxe per Croàcia, havien estat les coves de Postojna, un pla perfecte per ocupar el matí i a l’hora de dinar poder ser al centre de Ljubljana, la capital eslovena.

Aquesta ciutat, d’aparença típicament centre europea, la van fundar els romans l’any 48 i al llarg dels segles va anar patint nombroses ocupacions i canvis de règims fins que es va dissoldre l’imperi austrohongarès. Va ser llavors quan el país es va integrar dins el regne de Croàcia i Sèrbia, moment en què la ciutat es va engrandir gràcies a la feina de l’arquitecte Joze Plecnik (Ljubljana, 1872), que va construir nous edificis, en va restaurar d’antics i va reordenar els espais. Una de les seves grans obres va ser la intervenció a la vora del riu, convertint l’espai en un parc lúdic. La Ljubljana d’avui és tal i com la coneixem gràcies a Plecnik.

Ara bé, Eslovènia no va aconseguir la independència fins el 1991. Durant la Segona Guerra Mundial la van ocupar primer els italians i després els alemanys i amb el final del conflicte el país va passar a formar part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia fins que aquesta va desaparèixer.

Allotjament a Ljubljana

B&B Petra Varl Accomodation (Vodnikov trg, 5A)

Com que la ciutat no és gaire gran i el seu centre històric es pot recórrer perfectament a peu, vam optar per allotjar-nos al mateix rovell de l’ou per 67€ la nit amb esmorzar per a dues persones. Les instal·lacions són molts noves, però no disposa d’ascensor. Ara bé, tot i vendre’s com un B&B no considerem que compleixi gaire amb aquesta nomenclatura. A les habitacions hi ha un armari que es converteix en una mena de cuina, amb una nevera on hi ha llet, suc i torrades i amb un escalfador d’aigua i una torradora, i tu mateix t’has de preparar l’esmorzar que, òbviament, no és res de l’altre món. Indubtablement, el millor era la seva ubicació. Si viatgeu amb cotxe, pel que fa al tema de l’aparcament, a vegades es pot aparcar al pati posterior de la casa, entre les cinc de la tarda i les vuit del matí, però no sempre ho poden oferir. L’aparcament més proper, PH Kapitelj, és molt car, mentre que el de l’estació de trens (a 5 minuts en cotxe i a 15 minuts a peu) costa 7€/24 hores. Nosaltres vam optar per deixar-lo al pàrquing de l’estació.

Què visitar al casc antic de Ljubljana?

El barri vell de Ljubljana, de marcat estic barroc, comprèn des de la vora del riu fins a la base del castell. Hi ha la catedral, l’ajuntament i una sèrie de placetes seguides (Mestni trg, Stari trg i Gornji trg) que formen un dels carrers més transitats i animats de la capital.

Stolnica Sv Nikolaj (Catedral de Sant Nicolau)

L’origen d’aquesta catedral és una església romànico-gòtica del segle XIII construïda pels pescadors. D’aquella època se’n conserva una dovella amb la cara de Crist i una Pietat gòtica. Ara bé, el temple actual, amb unes cúpules molt cridaneres, va ser construït el 1701 seguint els planells de l’arquitecte italià Andrea Pozzo, tot i que la cúpula la va afegir l’eslovè Gregor Macek el 1841. Les portes de bronze no es van col·locar, però, fins el 1996 coincidint amb una visita del Papa Joan Pau II. Una està dedicada a la diòcesis de Ljubljana i l’altra a la història de la ciutat. L’artista es va representar a la part inferior esquerra i es diu que tocar-li el nas porta bona sort.

Skofijski Dvorec (Palau Episcopal)

D’origen renaixentista, va ser ampliat a mitjans del segle XVII i reconstruït en estil barroc a finals del XVIII, quan es va col·locar l’actual façana. Té un claustre molt bonic. Va ser la residència de Napoleó durant la seva estada a la ciutat.

Vodnikov Trg (Plaça de Vodnik)

Creada el 1895 per poder aixecar-hi el mercat. El nom i l’estàtua rendeixen homenatge al poeta Valentin Vodnik.

Krekov Trg (Plaça Krekov)

És la prolongació de la Plaça Vodnik i el punt de partida del funicular que puja fins al castell. Hi destaca el teatre de titelles, Lutkovno Gledalisce Ljubljana.

Glavna trznica (Mercat central)

Té una part coberta i una altra a l’aire lliure i va des de la Plaça Vodnik fins als Tres Ponts. És obra de Plecnik.

Tromostovje (Tres Ponts)

És un dels símbols de la ciutat, que uneix el Barri Vell amb el Barri Nou. Va ser construït el 1842, però el 1931 Plecnik li va afegir dues passarel·les laterals donant-li un aire venecià.

Zmajski Most (Pont dels Dracs)

Construït el 1901 amb ferro i formigó, deu el nom a les quatre estàtues de dracs que hi ha als seus extrems. És un altre dels símbols de la ciutat.

Mestni Trg (Plaça Municipal)

Aquesta plaça és el centre neuràlgic de la ciutat. És la seu de l’Ajuntament i de la Font dels Tres Rius de Carniola (Sava, Krka i Ljubljanica). També hi ha la Casa Souvanova, la Casa Drofenig i el bust del compositor alemany Gustav Mahler.

Stari Trg (Plaça Vella)

A continuació de la Plaça Municipal, és el centre del Barri Vell i està flanquejada pel Palau Crnomelj, Tranca (presó i banys públics), el Palau Schweiger i l’església de Sant Florià.

Levstikov Trg (Plaça de Levstik)

El traçat de la plaça és obra de Plecnik. Hi ha el Palau Gruber, l’església de Santiago (el seu campanar és la torre més alta de Ljubljana) i la columna de Maria.

Ljubljanski Grad (Castell)

Ubicat al turó Grad, s’hi pot accedir en funicular (2,20€ anada/4€ anada i tornada), en trenet turístic o pujant per algun dels camins que surten del Barri Vell.

El castell va ser construït durant els segles XVI i XVII, encara que les restes arqueològiques (visitables gratuïtament) demostren que el lloc ja estava habitat des de temps abans de Crist. Igualment, al llarg dels anys s’ha anat reformant, arribant a convertir-se en un interessant lloc de convencions, amb cafeteria, zona arqueològica, bars i una enorme terrassa des d’on admirar la totalitat de Ljubljana. Tot i que és recomanable pujar a la torre i admirar la panoràmica de la ciutat, nosaltres vam decidir no fer-ho perquè ens demanaven pagar entrada i ja ens havíem deixat prou diners al llarg del viatge en entrades diverses.

Parc Tívoli

Finalment, si amb tot el que té el casc antic per oferir no en teniu prou de Ljubljana, un altre dels grans atractius (nosaltres no vam tenir temps d’anar-hi) diuen que és el Parc Tívoli, un enorme parc públic que és un punt de trobada clau de la ciutat. El seu passeig central també va ser projectat per Plecnik i s’hi poden trobar habitualment exposicions temporals. S’hi pot passejar, anar amb bici o també visitar un hivernacle, llegir en una biblioteca a l’aire lliure, nedar a la piscina, etc. Així que si busqueu un punt per relaxar-vos, el Parc Tívoli és la millor opció.

El mapa de Ljubljana

Per finalitzar aquest article, us deixem un mapa amb els punts d’interès de Ljubljana enumerats anteriorment perquè us sigui una mica més senzill orientar-vos.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.