24 de juliol de 2014

Arribada a l’aeroport

Vam aterrar a l’aeroport de Keflavik passada l’una de la matinada. Després de gairebé quatre hores de vol (l’avió de la companyia low cost islandesa WOW Air surt de Barcelona a les 23:00 hores, però s’ha de tenir en compte que el canvi horari són dues hores menys), Islàndia ens rebia a 11 graus i amb un aiguat terrible.

Encara que sigui mitja matinada durant els mesos d’estiu hi ha autobusos les 24 hores del dia que connecten l’aeroport amb el centre de Reykjavik (més informació aquí), a uns 40 minuts, però enlloc d’anar cap a la capital nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a prop de l’aeroport i emprendre la ruta a primera hora del matí ja que Reykjavik era l’última parada del nostre viatge.

L’allotjament de la primera nit

Hi ha algunes guesthouse que t’ofereixen servei de recollida a l’aeroport, però no era el cas de la nostra, així que tot just arribar a l’aeroport vam recollir el cotxe que havíem llogat amb Sixt (les seus de les companyies de lloguer de cotxe que hi ha a l’aeroport també funcionen les 24 hores del dia) i ens vam dirigir al B&B Home Guesthose (Thórsvellir, 2. Reykjanesbær), ubicat a cinc minuts de l’aeroport.

L’havíem reservat prèviament a través de Booking per 85 € amb bany compartit i esmorzar inclòs i la mateixa propietària es va posar en contacte amb nosaltres uns dies abans per dir-nos que quan arribéssim ens trobaríem un telèfon a la porta per avisar-la i d’aquesta manera no despertar a la resta d’hostes.

I, efectivament, penjat a la porta, dins d’una bossa de plàstic per evitar que es mullés, hi havia un telèfon mòbil esperant-nos (un d’aquells de l’any de la picor però que encara funcionava). La relació qualitat-preu d’aquesta guesthouse va ser la millor de tot el viatge perquè a mesura que t’apropes a zones més turístiques la qualitat va baixant i el preu va pujant…

7 dies de ruta per islandia amb cotxe lloguer

L’inici de la ruta per Islàndia

Així doncs, després d’haver passat la nostra primera nit a Islàndia i d’haver-nos despertat a les sis del matí pensant-nos que eren les deu (és increïble com es fa de dia a les tres de la matinada…), vam començar a fer quilòmetres.

Nosaltres vam optar per anar primer al nord i després cap al sud, tot i que hi ha molta gent que ho fa a l’inrevés. El resultat final és el mateix, però us recomano que si voleu fer tot el tomb a l’illa seguiu la ruta que vam fer nosaltres. El sud té alguns indrets màgics i és millor deixar-los pel final perquè les grans impressions del viatge sempre vagin en augment.

La segona nit la passàvem molt a prop d’Akureyri, la capital del nord de l’illa, així que teníem per endavant més de 400 quilòmetres. Ens havien dit que aquest recorregut era un dels menys espectaculars, però com que encara no has vist res del que t’espera, tot el que veus al teu davant et sembla únic i increïble.

Fins i tot, passes per un túnel de 6 quilòmetres que està construït sota un fiord (és l’únic moment en què cal pagar per circular, ja que travessar el túnel són 1000 isk, poc més de 6 euros).

Regió termal de Deildartunguhver

Per tal de no fer tota la tirada seguida, a mig camí vam decidir desviar-nos per la carretera 50 cap a Reykholt, on hi ha la regió termal de Deildartunguhver. Aquí és on veus per primera vegada com surt aigua bullint de la terra i on descobreixes com és la pudor de sofre que t’acompanyarà en molts punts del viatge.

Des de la carretera es veu perfectament el núvol de vapor que generen els 180 litres d’aigua bullint que surten de la terra cada segon.

Les cascades Hraunfossar

Llavors vam seguir un tram per la carretera 518 per arribar fins a les cascades Hraunfossar. El nom Hraun prové de la paraula islandesa “lava”, i és que aquesta sèrie de cascades cauen al riu Hvítá a través d’un camp de lava que va fluir de l’erupció d’un dels volcans que hi ha sota la glacera Langjökull.

Caminant uns 15 minuts, seguint la senyalització que hi ha a la zona, s’arriba a la cascada Barnafoss, una opció que nosaltres vam declinar perquè ens va començar a ploure.

Després de menjar-nos per 20 euros un parell d’hamburgueses en una gasolinera que hi havia retornant a la carretera principal, vam continuar el camí cap al nord, mentre seguíem descobrint paisatges que ens deixaven sense paraules.

7 dies de ruta per islandia amb cotxe lloguer

Glaumbaer

Com que el recorregut es fa llarg (la Ring Road, que és la carretera principal, únicament té dos carrils, un d’anada i un de tornada, i en alguns trams no està ni asfaltada, així que ningú es pensi que fer 100 km a Islàndia és el mateix que fer-los per una autopista catalana), vam decidir tornar a desviar-nos una mica del camí i seguir la carretera 75 fins a Glaumbaer on hi ha el museu de l’explotació de la turba, un material orgànic que es fa servir per obtenir combustible o abono.

Són poc més que quatre casetes restaurades que daten del segle XVIII i XIX i que et permeten veure en quines condicions vivien els islandesos anys enrere, però és un entorn molt bonic per estirar les cames. Això sí, si hi esteu molt interessats un dels edificis és un museu al que es pot accedir per 1.500 isk, uns 10 euros.

Just al costat de la Ring Road, a uns 30 quilòmetres abans d’arribar a Akureyri, hi teníem l’allotjament de la nit, Engimyri Guesthouse. Una habitació amb bany compartit i esmorzar inclòs ens va costar 105 € reservada a través de Booking. La casa no era res de l’altre món, però l’entorn, està envoltada de muntanyes, cascades i rierols, era una passada.

Visitar Akureyri

En aquesta casa ens oferien l’oportunitat de sopar-hi, però vam decidir arribar-nos fins a Akureyri per descobrir com és la capital del nord de l’illa (tot i ser la segona ciutat d’Islàndia té només 17.000 habitants…).

Akureyri està situada al final del fiord Eyjafjördur i viu, principalment, de la pesca, dels estibadors i del moviment universitari. El centre està al voltant del carrer comercial Hafnarstraeti i de la petita plaça Radhústorg, mentre que a dalt d’un turó, visible des de tots els punts de la ciutat hi ha l’església, Akureyarkirkja, construïda el 1940. Possiblement és un dels nuclis amb més encant dels que vam visitar.

Per aparcar al centre cal disposar d’un disc en forma de rellotge, que es pot aconseguir en qualsevol gasolinera, i marcar l’hora en què s’ha estacionat. Les zones estan marcades en funció de l’estona que es s’hi pot deixar el cotxe, tot i que al centre només cal senyalitzar quanta estona hi estaràs entre les deu del matí i les quatre de la tarda. No cal pagar, però és important no passar-se de l’hora perquè el preu de les multes és considerable.

A l’hora de sopar vam acabar al restaurant Bautinn, on t’ofereixen menjar tradicional islandès a preus força raonables. Hi ha alguns plats que inclouen la possibilitat de gaudir del bufet lliure de sopes i amanides, així que per poc més de 9.000 isk, uns 60 euros, vam tastar, cervesa artesanal, salmó, balena (estava bona, tot i que l’endemà ens van fer sentir malament perquè ens van dir que els islandesos no n’acostumen a menjar i que només les maten pels turistes…) i ens vam atipar d’amanida i sopa. Relació qualitat-preu força recomanable.

Tancàvem així un dia molt llarg i ens n’anàvem a dormir amb la incògnita de si l’endemà aconseguiríem o no veure balenes!