29 i 30 de juliol de 2014

Després d’un dia molt i molt intens recorrent la platja de Reynisfjara i el Cercle Daurat, sobre les set de la tarda vam arribar a la capital de l’illa, Reykjavik. Era la nostra última parada del viatge, ja que l’endemà a primera hora de la tarda ja tornàvem cap a casa.

Havíem llegit i ens havien dit que la ciutat no era res de l’altre món i realment no ens van enganyar. A banda de la catedral, el llac i un parell de carrers més comercials, poca cosa hi ha per descobrir a Reykjavik.

S’ha de dir que nosaltres únicament ens vam dedicar a passejar pel centre i que no vam anar a visitar cap dels museus que recomanaven en moltes de les guies o els blogs que havíem llegit abans del viatge, però si realment només esteu a Reykjavik unes hores, com va ser el nostre cas, no patiu, en teniu més que suficient per fer-vos una idea de com és la ciutat.

La nit la vam passar a la Guesthouse Aurora (Freyjugata, 24). L’havíem reservat prèviament a través de Booking i la nit, amb l’esmorzar inclòs en va sortir per unes 17.700 isk (uns 115 euros). Com fins ara, ens vam trobar amb un allotjament molt senzill, però estava molt net i s’ha de tenir en compte que està molt cèntric (a dos minuts caminant de la catedral) i que a la zona s’hi pot aparcar sense pagar amb facilitat.

Reykjavik

Hallgrímskirkja

La primera parada del nostre passeig vespertí va ser la catedral, coneguda com Hallgrímskirkja. És l’edifici més espectacular i singular que trobareu a la ciutat.

Es va acabar de construir durant la dècada dels setanta, tot i que a principis dels anys 2000 es va haver de restaurar perquè els materials amb què es va construir no eren de suficient qualitat i hi sortien moltes esquerdes.

La seva arquitectura imita les formacions de roques basàltiques que hi ha en molts punts de l’illa. A més, la seva torre es veu des de gairebé tots els punts de la ciutat i si us ve de gust contemplar una bona perspectiva de Reykjavik podeu aprofitar per pujar-hi. A l’estiu està oberta entre les nou del matí i les sis de la tarda.

Des de la plaça de la catedral en surt un dels carrers més concorreguts de l’illa, Skólavördustigur, que arriba fins a una bifurcació amb l’altre carrer comercial per excel·lència: Laugavegur. En aquest hi trobareu nombroses botigues de records i restaurants on poder menjar per preus molt variats.

Nosaltres vam acabar sopant en un restaurant italià, de nom Ítalía (molt original com podeu comprovar) (Laugavegur, 11), on per 45 euros ens vam menjar una pizza i un plat de pasta molt generosos i de molta qualitat.

Reykjavik

Abans, però, havíem anat a passejar fins a la zona del passeig des d’on es veu al fiord i havíem entrat a l’Harpa, el centre de concerts i convencions, un edifici de vidre des d’on es pot contemplar una bonica posta de sol sobre el port.

A més, també es molt recomanable tornar al passeig quan el sol està a punt d’amagar-se (en el nostre cas això va ser cap allà a dos quarts de dotze de la nit) perquè els colors del cel són espectaculars. Un bon punt per contemplar-ho i fer bones fotos és al costat de l’estàtua el Viatger del Sol de Jón Gunnar Árnason.

Reykjavik

L’endemà al matí (l’avió no sortia fins a primera hora de la tarda), vam aprofitar per anar fins al Port Vell, des d’on surten moltes excursions per anar a veure balenes i frarets, i també vam fer un tomb pel voltant del llac Tjörnin que està just al costat de l’edifici de l’Ajuntament.

Cap al migdia, després d’un passeig molt i molt tranquil (el nostre estat de cansament era evident després de tot el que havíem estat fent els dies anteriors), vam agafar el cotxe i vam anar cap a l’aeroport de Keflavik (hi ha poc més de mitja hora de distància i està molt ben senyalitzat) des d’on a les 15.45 hores sortia el vol de WOW Air cap a Barcelona.

Tancàvem així un dels millors viatges que hem fet mai. Això sí, durant el vol de tornada ja va sorgir la gran pregunta: quin serà el proper viatge?