Segons he estat llegint en diversos articles, Islàndia tornarà a ser una de les destinacions de moda d’aquest estiu, així que ara que comencem a planificar quin serà el nostre viatge per aquestes properes vacances d’estiu (anem tard, ho sé, però els quadres de vacances no són sempre fàcils de fer), m’ha vingut de gust rememorar la ruta de set dies per Islàndia de l’any passat i fer un recopilatori dels imprescindibles que s’han de visitar si un viatja al sud de l’illa.

De fet, aquesta és una de les zones més transitades del país, per la seva espectacularitat i per la seva proximitat amb la capital i és molta la gent que únicament es mou per aquesta zona quan viatja a Islàndia perquè permet fer un recorregut més tranquil i amb molts menys quilometres per endavant que si es fa tot el tomb a l’illa.

Aquí comença el recompte dels nostres 5 imprescindibles del sud d’Islàndia:

El Cercle Daurat

És el nom que rep una ruta turística, molt propera a Reykjavik, que uneix tres de les grans atraccions del sud de l’illa: la cascada Gullfoss, Geysir i el Parc Nacional de Pingvellir.

La cascada Gullfoss té una caiguda de 32 metres que crea una paret de rosada abans de desaparèixer per un estret barranc amb un soroll ensordidor. Si hi ha boira el segon nivell pot quedar tapat i fer perdre molta espectacularitat a la cascada.

Geysir és l’indret que dóna nom als coneguts guèisers. El Gran Geysir no erupciona gaire sovint perquè durant la dècada del 1950 uns turistes van llençar-hi pedres per fer-lo sortir i el van bloquejar. Tot i que els terratrèmols de principis del mil·lenni van millorar una mica la situació, no ha tornat mai a l’alçada original i ara únicament erupciona de manera regular en períodes de molta activitat sísmica. Tot i això, el gran atractiu és l’Strokkur, el guèiser més fiable del món i que està just al seu costat. Acostuma a sortir cada set o vuit minuts i pot arribar fins a uns 30 metres d’alçada.

Finalment, la darrera parada del Cercle Daurat és el Parc Nacional de Pingvellir, Patrimoni Mundial de la Unesco. Us asseguro que no heu vist mai un paisatge tan verd i tan blau i tan preciós. La plana Pingvellir està ubicada al límit d’una placa tectònica que fa que anualment Europa i Nord Amèrica se separin entre 1 i 18 mm. A la zona hi ha unes enormes fractures, la més espectaculars de les quals és la falla Almannagjá, que pots travessar-la pel mig. El riu Öxará talla la falla i acaba en uns boniques cascades, sent Öxarárfoss la més espectacular. A l’esquerra del camí, a mesura que es baixa cap a Almannagjá, hi ha les restes d’alguns búdir, uns petits refugis que ara funcionen com a botigues. Finalment s’arriba al llac Pingvallavtn, que amb 84 quilòmetres quadrats és el més gran d’Islàndia.

millors cascades islandia

Les cascades Seljalandfoss i Skógarfoss

Poc més de 20 quilòmetres de distància separen les cascades Seljalandfoss i Skógarfoss. La primera té una caiguda de 60 metres. La cascada en sí no és res de l’altre món, però val la pena anar-hi perquè hi ha un petit sender que permet caminar per darrere el salt de l’aigua. Això sí, no és recomanable passa-hi sense impermeable i s’ha d’anar amb cura de no relliscar perquè l’entorn acostuma a estar sempre molt mullat.

D’altra banda, Skógarfoss és una de les més espectaculars de l’illa. Té de 25 metres d’amplada i 60 de salt d’aigua i en funció de com bufa al vent t’hi pots acostar moltíssim gairebé sense mullar-te.

millors llocs sud islandia

La platja volcànica de Reynisfjara

Situada molt a prop del municipi de Vík, aquesta platja d’arena negra amb estranyes columnes de basalt fan que tinguis la sensació d’estar en un altre planeta. A més, aquesta platja és un dels punts de l’illa on els frarets es deixen veure des de més a prop, així que prepareu-vos per riure molt veient-los aterrar, jugar entre ells i enlairar-se com si tinguessin moltíssima pressa! Si aneu a la zona amb temps podeu aprofitar per anar també fins a veure d’a prop els pinacles marins de Reynisdrangur (l’accés en aquesta zona de la platja està just a l’interior del poble de Vík) o fins a l’arc de roca Dyrhólaey (l’accés es troba a uns 10 quilòmetres a l’oest de Vík), on també hi acostuma a haver molts frarets. Sinó teniu molt de temps, com era el nostre cas, la recomanació és que us apropeu fins a Reynisfjara des d’on també es poden veure els pinacles (la llegenda diu que són uns trols que es van quedar petrificats en veure el sol) i la roca de Dyrhólaey.

El Parc Nacional Skaftafell

El millor punt per començar el recorregut per aquest extens parc és arribar al centre de visites des d’on surten una infinitat d’excursions per la regió o on hi ha nombrosos mapes que indiquen rutes senyalitzades amb diferents nivells de dificultat. Un dels principals atractius són les excursions amb crampons que es fan per les glaceres que hi ha a la zona, però si no sou gaire aventurers o no teniu molt de temps la ruta més recomanable és la que va fins a la cascada Svartifoss, que està rodejada per columnes basàltiques de color negre d’origen volcànic. Arribar-hi és un passeig d’una mitja hora (fa una mica de pujada) que val molt la pena. Un cop allí es pot seguir el recorregut fins a dalt d’un turó des d’on es veu una de les llengües de la glacera.

jokulsarlon

La llacuna Jökulsárlón

És, sense cap mena de dubte, un dels paisatges més hipnotitzants de l’illa. Els icebergs que hi floten i que viatgen fins al mar es desprenen d’un dels ramals del Vatnajökull, el Breidamerkurjökull. Tot i que es mouen, poden arribar a estar fins a cinc anys flotant per la llacuna. Aquest llac glacial només té una vuitantena d’anys, ja que fins a principis de la dècada dels anys trenta el Breidamerkurjökull arribava fins a la carretera. Durant els darrers anys s’està retirant ràpidament i en conseqüència el llac està creixent i la glacera s’està retirant.

I fins aquí el recull d’imprescindibles del sud d’Islàndia. Per anar bé i no deixar-se cap detall, és recomanable dedicar entre tres i quatre dies a visitar totes aquests indrets.

Islàndia ha estat fins ara el viatge més espectacular que hem fet mai. La idea per aquest estiu és descobrir una nova regió del vell continent perquè després de passar força fred durant els últims viatges la premissa per a escollir la propera destinació era clara: que hi faci calor! Alguna idea d’on podem anar? 😉