Croàcia és un autèntic paradís per les persones a qui els hi encantin les platges d’aigües transparents. Amb més de 1.000 quilòmetres de costa i una seixantena d’illes habitades (en total, el país té més d’un miler d’illes), Croàcia és un destí increïble per gaudir d’unes vacances d’estiu de relax i desconnexió a la vora del mar.

La nostra ruta de vuit dies per Croàcia i Eslovènia no tenia com a objectiu fer un recorregut per les platges del país, però, òbviament, no vam poder evitar banyar-nos a les cristal·lines aigües del mediterrani en més d’una ocasió. De fet, una tarda la vam dedicar únicament a gaudir de les platges del centre del país.

Havíem buscat molt sobre quines eren les millors platges del Croàcia (hi ha nombroses pàgines web on hi ha llistes sobre quines es consideren les més boniques), però, finalment, vam seguir el consell de la propietària de la “sobe” on vam dormir a Split que ens va recomanar anar a les platges de Primosten.

El petit poble de Primosten ple de carrers medievals molt cuidats està ubicat a sobre d’una península. A un dels costats de la badia hi ha una altra península amb una gran pineda rodejada de platges de pedres que reben els noms de Mala Raduca i Vela Raduca. Una d’elles està just a tocar de la península on hi ha el poble, mentre que li dóna l’esquena ja que està a l’altra banda de la pineda.

Nosaltres vam optar per anar a la segona ja que a la tarda els pins ofereixen ombra a bona part de la platja i la calor era molt intensa. Vela Raduca és una platja allargada molt tranquil·la de còdols amb unes aigües molt transparents. Per aparcar el cotxe, heu de tenir en compte que la majoria d’aparcaments que rodegen les platges són de pagament.

Gairebé totes les platges de Croàcia són de pedres, així que és imprescindible portar algun tipus de calçat lligat per poder caminar-hi i entrar a l’aigua sense prendre mal

Després d’una estona de descans (de tan bé que s’hi estava, vam fer una migdiada de les que fan història…), vam decidir seguir la carretera que anava fins a Sibenik, on passàvem la nit, i buscar alguna petita cala de les que et trobes habitualment als vorals de les carreteres. I és que a Croàcia les platges no sempre estan senyalitzades.

La pista per trobar una petita cala enmig dels penya-segats són els cotxes que hi ha aparcats als vorals de la carretera de la costa. Si en veiem tres o quatre aparcats junts, vol dir que allí hi ha un camí que baixa fins al mar i on estarem pràcticament sols.

Després de recórrer uns quants quilòmetres i no trobar cap accés que arribés fins al mar, vam passar un cartell que indicava que havíem entrat al municipi de Bilo. Allí vam trobar una zona mig habilitada per aparcar el cotxe (just al davant d’un restaurant), i l’accés a una mena d’embarcador que feia a la vegada de platja.

No era el que realment buscàvem, però la sort va fer que, mentre hi accedíem, unes noies davant nostra carregades amb una bossa de platja es desviessin cap a l’esquerra cap a un camí que vorejava el mar. Vam decidir seguir-les i així és com vam arribar a una zona on, amb cura, podies trobar accessos al mar. En alguns punts, fins i tot, hi havia com a petites cales i vam tenir la sort de localitzar-ne una de buida on ens hi vam estar la resta de la tarda nosaltres sols.

Així doncs, si voleu gaudir de les platges de Croàcia en el seu màxim esplendor, aparqueu el cotxe al voral de la carretera i investigueu pels camins que hi ha en molts indrets costaners. Les platges de la majoria d’illes i pobles són increïbles, però no hi ha res com descansar en una zona solitària on tens accés un mar només per a tu.