Visitar Marràqueix i no caure en la temptació de comprar un record en algun dels seus nombrosos socs és gairebé impossible. O tens molta força de voluntat o la butxaca molt escurada o serà molt difícil no sucumbir a alguna ganga o a les dots venedores dels marroquins.

Però, els carrers laberíntics i haver de regatejar preus a totes hores poden convertir la teva experiència en una mena de malson. És per això que, després de la nostra experiència durant una escapada de tres dies a Marràqueix, hem preparat aquesta guia amb consells per comprar als socs de Marràqueix i no morir en l’intent.

Oblida’t del mapa

Els socs de Marràqueix són un laberint de carrers i carrerons, sense cap ordre definit i és molt complicat intentar orientar-se amb un mapa.

Agafeu com a referència la plaça Jemaa el-Fna, perquè la majoria de socs desemboquen allí, i si teniu ganes de sortir dels socs seguiu els cartells que hi ha penjats dels sostres i que indiquen cap on està la plaça. Sàpigueu que alguns cartells fan donar un tomb bastant inútil, però al final acabareu arribant a Jemaa el-Fna.

Si et desorientes, pregunta a un venedor

És possible que en algun moment et desorientis o que estiguis buscant un indret en concret i no sàpigues com arribar-hi. El millor és que demanis indicacions a un venedor. En tot moment hi haurà nois joves que, si us veuen desorientats o consultant un mapa, s’oferiran per guiar-vos. A canvi busquen una propina i és molt possible que us facin donar diverses voltes sense sentit abans d’arribar al lloc on volíeu anar.

Serà difícil que sàpigues en quin soc estàs

Abans de viatjar a Marràqueix vaig llegir un parell de guies i nombrosos articles sobre la ciutat i els seus tradicionals socs. A tot arreu expliquen que hi ha el soc de les estores, el de les espècies, el dels fruits secs, el dels ferrers, etc, etc, etc.

Un cop allí no sabreu en quin sou. Al nord de la plaça Jemaa el-Fna hi ha la zona anomenada dels socs centrals, on hi ha infinitat de carrers plens de botigues i botiguetes i serà impossible que sapigueu si sou al soc dels fruits secs, al de les olives… Per exemple, entrareu en un carrer i tindreu la sensació d’haver descobert el soc dels ferrers, però girareu la cantonada i ja no veureu ni un ferrer més.

És igual. Passegeu i deixeu-vos impregnar pels crits, els sorolls i les motos que una vegada i una altra estaran a punt d’atropellar-vos per badar tant.

Camina per la dreta

Tot i que estan molt encarats als turistes, molts locals passen cada dia pels socs a fer les seves compres i la circulació de motos, bicicletes i carretons és gairebé constant. Per intentar molestar-los el mínim amb el pas pausat de badoc de turista, camina sempre pel costat dret i si pot ser de manera individual millor. Així t’evitaràs cops amb les motos i els carretons o haver de parar cada dos segons per deixar-los passar.

Compara preus

Això és molt fàcil de dir, però no tant de complir. Si et fa molta gràcia comprar algun objecte en particular, el millor és que comparis preus entre botigues. Evidentment, les que estan més a prop de la plaça acostumen a tenir els preus més cars, però les diferències tampoc són tan grans.

Ara bé, per què diem que és difícil de complir? Perquè a la que preguntes un preu ells comencen a intentar regatejar i el que podia ser una pregunta innocent de 30 segons es pot acabar convertint en una conversa de minuts i minuts.

Sempre s’ha de regatejar

Com passa a la majoria de països àrabs, tot allò que vulguis comprar s’ha de regatejar. Ell millor consell que us podem donar és que us ho prengueu amb bon humor i amb paciència perquè sinó, en algun moment, podeu acabar per voler escanyar algú.

Ara bé, a partir d’aquí, us deixem una sèrie de consells que esperem que facin la vostra experiència de compra una mica més agradable, tot i que, ja us avisem, nosaltres som nefastos a l’hora de regatejar.

  • Si esteu cansats o de mal humor deixeu la compra per un altre dia.
  • Encara que tingueu molt clar que és el que voleu comprar, no mostreu interès directament per aquell objecte en concret. Aneu preguntant preus de diferents peces per fer-vos una idea del que us demanen i així podeu començar a pensar quant esteu disposats a pagar.
  • El preu inicial que us dóna el venedor pot no tenir res a veure amb el preu real de la peça. Per anar bé, hauríeu de tenir vosaltres en ment quant creieu que pot valer aquell objecte, tot i que no és feina fàcil.
  • Sigueu respectuosos. Podeu dir-li als venedors algunes pegues del producte per justificar que demaneu la baixada de preu, però heu de ser curosos de no ofendre’l.
  • De manera subtil, podeu dir-li que hi ha moltes botigues on podeu trobar aquell producte i que no teniu perquè comprar-li a ell.
  • No regategeu un producte que no voleu perquè us cansareu i és molt possible que l’acabeu comprant. Segur que un minut després us preguntareu què fer amb allò.
  • Si el regateig s’allarga i el venedor us ofereix te de menta, accepteu-lo. Es considera una ofensa molt greu rebutjar-lo.
  • No oferiu un preu que no estigueu disposats a pagar perquè es considera de molt mala educació que si us l’accepten llavors marxeu de la botiga.
  • Després d’una estona de regateig, si esteu molt convençuts que el preu que esteu oferint és just, podeu usar la tècnica de fer veure què marxeu de la botiga. Aquest és, però, l’últim recurs, perquè us cop usat aquest comodí difícilment es podrà baixar més el preu.
  • No perdeu la perspectiva dels preus. Si porteu una bona estona regatejant i el preu que us ofereix el venedor dista 10 dirhams del que oferiu vosaltres, quedeu-vos-ho. Al canvi 10 dirhams són 1 euro, així que no val la pena marxar enfadat i sense l’objecte per 1 euro.

Un cop enumerats tots aquests consells, comentar-vos que no heu d’oblidar que ells són venedors. Per molt que estigueu molt convençuts del preu que heu aconseguit, ells sempre hi guanyaran. No us vendran mai res si perden diners. Així que, tingueu clar d’entrada que ells sempre en sabran més que vosaltres.

De fet, nosaltres tenim clar que som uns regatejadors nefastos perquè totes les compres que vam fer a Marràqueix les vam acordar en un no res. Això vol dir que, de seguida, el venedor va veure que amb el preu que li oferíem nosaltres ell ja hi guanyava i, segurament, més del que esperava.

Així doncs, és inevitable que en algun moment o altre et sentis una mica estafat, però s’ha de tenir en compte que els preus són més barats del que serien aquí, de manera que, tot i que segur que vam pagar més diners del que valien els detalls que vam comprar, en cap cas vam tenir la sensació d’estar pagant un preu desorbitat.

Espero que tots aquests consells us serveixin per fer una mica més agradable la vostra experiència als socs de Marràqueix, on de ben segur acabareu picant comprant alguna que altra xorrada.

Sou bons regatejant? Us esgota haver de negociar un preu?