Feia setmanes que havíem decidit que els dies de vacances de Setmana Santa els passaríem a casa, però un diumenge plujós molt avorrit va comportar una recerca ràpida de darrera hora i, finalment, ens vam escapar tres dies al Pirineu català.

No teníem cap altra pretensió que desconnectar i descansar, així que ens ho vam prendre amb tota la calma del món. Ara bé, un dels objectius del viatge era visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (l’únic parc nacional que hi ha en territori català) i pujar fins a l’Estany, un dels indrets més coneguts del parc.

Com s’arriba fins a l’Estany de Sant Maurici?

Per arribar-hi cal anar fins al poble d’Espot i un cop allí seguir per una carretera força estreta que arriba fins a l’aparcament on s’ha de deixar el cotxe per començar la ruta a peu.

Si no sou dels que us agrada caminar, també hi ha l’opció de deixar el cotxe en un aparcament que hi ha habilitat a Espot i agafar un dels taxis 4×4 que fan la ruta Espot-Estany de Sant Maurici-Espot.

Tingueu en compte que en temporada alta l’aparcament que hi ha a tocar de l’entrada del parc s’omple amb relativa facilitat. Quina és l’alternativa en aquest cas? Us faran deixar el vehicle a l’aparcament d’Espot i no us quedarà una altra que agafar un dels taxis 4×4 fins al punt que vosaltres vulgueu perquè la distància entre un aparcament i l’altre és de gairebé cinc quilometres.

Un cop aparcat el cotxe podeu seguir diverses rutes de muntanya que estan perfectament senyalitzades.

La més concorreguda és la que porta fins a l’Estany de Sant Maurici. El trajecte és d’aproximadament d’una hora i quart, una hora i mitja, en funció del ritme que porteu. Assequible? Depèn. Nosaltres no som uns experts muntanyencs ni caminadors i vam arribar perfectament, ara bé, si viatgeu amb canalla, amb gent gran o amb algú a qui no li agrada gens caminar aneu amb cura a l’hora de decidir si fer-la o no.

El primer tram de bosc és molt bonic i assequible per a tothom, però la darrera mitja hora de camí hi ha algunes pujades considerables. En aquest darrer tram hi vam trobar força neu i això va dificultar una mica l’ascens ja que, tot i que estava trepitjada, s’havia d’anar amb cura de no relliscar.

La sorpresa majúscula ens la vam emportar tot just arribar a dalt a l’Estany i trobar-nos que encara estava tot glaçat i nevat. L’estampa era molt bonica i curiosa, però també s’ha de dir que no vam aguantar ni cinc minuts pels voltants del llac: el vent i el fred eren horribles!

Durant l’ascens estàs rodejat tota l’estona d’arbres i muntanyes que et protegeixen del vent, però un cop a l’Estany quedes totalment al descobert i a aquelles altures la temperatura baixa considerablement durant la primavera (no cal dir a l’hivern…).

El paisatge natural que et rodeja durant tota l’excursió és impressionant, així que si aneu cap aquesta zona de l’Alt Pirineu no dubteu en pujar fins a l’Estany de Sant Maurici mentre els Encantats (dues muntanyes situades al sud de l’Estany) us observen atentament.

A continuació us deixem unes quantes imatges d’aquest recorregut perquè entengueu millor de què us parlem.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.