Vinci, una petita localitat situada a escassos 60 quilòmetres de Florència, va veure néixer el 1452 al que sempre serà el seu ciutadà més il·lustre. El van batejar amb el nom de Leonardo di ser Piero i aviat va passar a ser conegut com Leonardo Da Vinci.

Als llibres d’història se li atribueixen tantes professions que, segurament, avui dia, seria impossible afegir-hi tot el currículum a Linkedin sense que la plataforma l’obligués a tenir un compte de pagament per excés d’informació. Pintor, enginyer, inventor, arquitecte, anatomista, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, músic, poeta, urbanista… són alguns dels treballs que Da Vinci va exercir en vida, de manera que, per no estendre’ns en excés, a partir d’aquest moment, l’anomenarem simplement el geni Da Vinci.

Encara que gran part de la seva carrera la va exercir a Itàlia, entre Milà, Florència i Roma, Da Vinci va passar els últims anys de la seva vida a França, entre les parets d’un castell on li van valorar la feina com mai abans no ho havien fet al seu país natal. De fet, les seves restes (o les que diuen que són les seves restes) i el seu quadre més famós allà segueixen, així que ens hem proposat seguir les últimes petjades que Leonardo Da Vinci va deixar als castells de la Vall del Loira.

La seva arribada a França

Però, per què va acabar Leonardo Da Vinci vivint a França els tres darrers anys de la seva vida? La culpa va ser del monarca Francesc I, que el 1515 el va convidar a establir-se a la vall del Loira anomenant-lo “primer pintor, arquitecte i enginyer del rei”. El geni va acceptar la proposta i un any més tard, havent viscut 64 voltes al sol, va creuar els Alps a lloms d’una mula fins a arribar al Château du Cloux (conegut actualment com a Clos Lucé), la mansió que li va deixar el rei juntament amb una assignació anual de mil escuts. 

Entre les seves pertinences, es va emportar d’Itàlia un bon grapat de frustracions, però també una carpeta amb infinitat de dibuixos i tres llenços: La Gioconda, La Verge, el nen Jesús i Santa Anna i Sant Joan Baptista. De fet, va ser el mateix rei Francesc I qui va comprar el quadre de la dama de somriure enigmàtic per 12.000 francs. Tots ells es poden contemplar avui dia al Museu del Louvre.

Se’n va anar de la seva Itàlia natal sense gaire reconeixement per part dels seus paisans que, aleshores, no valoraven les seves particulars creacions, s’escandalitzaven amb els seus estudis d’anatomia i estaven fascinats pel talent de Michelangelo i Raffaello, amb qui es va enfrontar en alguna ocasió.

De fet, el seu caràcter impulsiu i insegur es pot veure reflectit en la magnífica interpretació que l’actor irlandès Aidan Turner fa a la superproducció internacional de RTVE Leonardo, una sèrie de vuit capítols que, barrejant realitat i ficció, narra part de la vida del geni a Itàlia.

La confiança que li va brindar convertir-se en el protegit del rei de França va donar com a resultat grans idees. Allà va treballar en el projecte d’un nou palau, el de Romorantin, que no es va arribar a construir, un pla de canalització i el disseny de pavellons efímers per a diverses festes i recepcions de Francesc I.

Però la seva estada a França va ser relativament curta, ja que el 2 de maig de 1519, als 67 anys, poc més de tres anys després d’haver arribat, va morir al llit del castell de Clos Lucé.

La primera petjada: el castell de Clos Lucé

Anomenat originalment Château du Cloux, el castell de Clos Lucé va ser una antiga residència d’estiu dels reis de França i el lloc de residència que li va assignar Francisco I a Leonardo Da Vinci per donar llum verda a la seva creativitat durant els darrers anys de vida.

Actualment, la luxosa mansió ha esdevingut un museu dedicat a l’artista. Allà es poden visitar, entre d’altres, el dormitori, l’estudi de pintura, la cuina, la gran sala renaixentista, la biblioteca o el soterrani, on s’exposen alguns dels seus invents.

Però, si alguna cosa val realment la pena de Clos Lucé és passejar pels immensos jardins. Entre extensions de gespa i flors i sota l’ombra d’alts arbres, s’han instal·lat maquetes mòbils dels seus visionaris invents a mida real i també llenços gegants que permeten al visitant entrar durant uns instants a la ment d’aquest gran geni que entenia l’art, la ciència i la naturalesa com un tot.

A més, la primavera del 2021, es va inaugurar un nou espai en una antiga fàbrica tèxtil ubicada en un dels extrems del jardí, on el viatger pot gaudir d’una experiència immersiva que permet entendre el procés pictòric que va seguir Leonardo en 17 de les seves obres, des del dibuix preparatori fins al quadre final. També es transmet al visitant la passió de Da Vinci per les matemàtiques i la geometria, a través de maquetes, taules digitals i, fins i tot, una recreació en 3D del palau Romorantín.

Si hi ha un lloc al món on l’esperit de Leonardo Da Vinci segueix viu cinc segles després de la seva mort, aquest és, sens dubte, el castell de Clos Lucé, la seva llar en territori francès.

La segona petjada: el castell d’Amboise

A poc més de 400 metres de distància de la seva darrera residència, descansen eternament les restes de Leonardo Da Vinci, a la capella de Saint Hubert del castell d’Amboise.

Encara que el lloc s’ha convertit en centre de pelegrinatge per a molts dels enamorats del treball de l’artista, els experts no posen la mà al foc a l’hora d’assegurar que les restes allà enterrades siguin les del geni italià. 

No hi ha dubtes que, tal com ell mateix va sol·licitar al rei i va fer constar al seu testament, Leonardo va ser enterrat al castell l’any 1519, concretament al claustre de la col·legiata de Saint-Florentin. Però, durant la Revolució Francesa es va destruir parcialment el castell d’Amboise i durant molts anys es va perdre la pista de les seves restes.

Font: Château royal d’Amboise

Durant unes excavacions el 1863 es va trobar un esquelet complet al costat d’unes monedes florentines i les lletres VINC llaurades en pedra, pistes que van avalar la tesi sobre que era Leonardo i es va traslladar a la seva actual sepultura a la capella de Saint Hubert, però encara s’està pendent d’una anàlisi d’ADN per confirmar-ne l’autenticitat.

Independentment de totes les incògnites que envolten la sepultura de l’artista italià, des de les terrasses i els amplis jardins del castell d’Amboise, on es conserva una àmplia col·lecció de mobiliari gòtic i renaixentista, es poden contemplar unes de les millors vistes sobre la vall del Loira. Per alguna cosa aquest va ser el palau favorit de Francesc I.

La tercera petjada: el castell de Chambord

Quan un pensa a la vall del Loira és més que probable que al seu imaginari aparegui la imatge del castell de Chambord. Construït inicialment com un pavelló de caça per a Francisco I, Chambord va acabar convertint-se en la major mansió de tota la regió, amb més de 400 habitacions, 282 xemeneies, terrasses panoràmiques i sis torres que s’alcen als peus dels seus preciosos i immensos jardins.

Aquesta meravella arquitectònica va començar a construir-se el mateix any en què va morir Da Vinci. Tot i així, són molts els que atribueixen a l’arquitecte un dels elements més característics i espectaculars de Chambord: l’escala helicoïdal de doble espiral situada al bell mig del castell que permet que les persones puguin pujar i baixar sense creuar-se. Resulta curiós i difícil de desxifrar, per a ments de mortals comuns com la nostra, que els transeünts no puguin trobar-se entre els esglaons i només puguin coincidir en arribar a les sales comunes de cadascuna de les plantes.

Sigui obra de Leonardo o no, el viatger té l’obligació de fer parada a Chambord i deixar-se enlluernar pel seu luxe o perdre’s entre les més de mil hectàrees de bosc que envolten el palau i que són d’accés lliure.

Aquesta humil ruta per tres dels més de 300 castells que hi ha repartits a tota la vall ens permeten descobrir que no només Itàlia va marcar l’obra i la vida de Leonardo Da Vinci, sinó que, encara que només va estar tres anys entre vinyes i vistes al riu Loira, França va ser molt important per al llegat de l’artista florentí que ha arribat fins als nostres dies.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.