Durant la nostra ruta de vuit dies per Croàcia i Eslovènia cada nit vam pernoctar en una ciutat diferent. Així doncs, després de passar la primera nit a Dubrovnik i de l’excursió a Mostar, la següent parada del viatge va ser la ciutat costanera d’Split, per nosaltres la gran sorpresa del viatge.

El seu principal atractiu és el Palau de Dioclesià que, tot i tenir aquest nom, no és ni un palau ni un museu, sinó que es tracta d’un laberint de carrerons que s’han convertit en el centre de la ciutat.

Cada tram de muralla té una porta d’accés amb nom de metall: al nord hi ha la porta d’Or, al sud la de Bronze, a l’est la de Plata i a l’oest la de Ferro. Entre les portes est i oest hi ha el Decumanus (Kresimirova), que separa la part sud, on hi ha la residència imperial amb els seus salons i temples, i la part nord on abans hi residien servents i soldats.

visitar Split en un dia Croàcia

Com el seu nom indica, l’impulsor d’aquest complex va ser Dioclesià, que va necessitar deu anys per acabar-lo i es va fer importar marbre d’Itàlia i Grècia i columnes i esfinxs d’Egipte. En total, el palau fa 215 metres d’est a oest i 181 d’ample. La muralla té 26 metres d’alçada en el seu punt més alt i el complex ocupa 31.000 metres quadrats. Actualment, dins del recinte hi viuen unes 3.000 persones.

Al principi de cada carrer hi ha uns cartells que indiquen que hi ha en cada un per facilitar l’orientació (bars, cafès, restaurats, museus…) perquè és gairebé impossible orientar-se amb els noms dels carrers. Tot i això, no patiu, no us perdreu. Aneu per on aneu sempre acabareu fent cap a l’exterior de la muralla per algun dels seus accessos.

visitar Split en un dia Croàcia

Fora del Palau de Dioclesià Split té un aire força decadent, és un municipi que recorda força a les ciutats sicilianes, però l’ambient dins de les muralles ens va captivar. Els carrerons empedrats i estrets, les terrasses, la música en directe, les imponents geladeries (a preus molt barats)… Sincerament, no sabríem definir que és exactament el que ens va captivar, però sense cap mena de dubte ens va semblar un indret molt més agradable que Dubrovnik.

Dins del Palau de Dioclesià hi ha nombroses atraccions turístiques. Tot i que de nit ja l’havíem recorregut sencer, al matí ens hi vam entretenir més i vam aprofitat per entrar a la Catedral de Sant Domnius. De fet, per no perdre detall, vam seguir el recorregut a peu que proposa la guia Lonely Planet de Croàcia, òbviament, fent de més i de menys. Així doncs, aquest és un possible recorregut a seguir:

  • Començar per l’estàtua de Gregori de Nin, un arquebisbe croata que va lluita per aconseguir usar el croata antic durant la litúrgia, a qui se li ha de fregar el dit polze amb la mà per demanar sort i per garantir la tornada a Split.
  • Accedir al Palau per la Porta d’Or. Al segon carrer a mà esquerra hi ha el Museu de la Ciutat (nosaltres no hi vam entrar, però l’entrada costa 10 kunes).
  • Seguint el carrer Dioklecijanova s’arriba al peristil, punt central del Palau, un pati cerimonial amb sis columnes de granet. A la part sud del pati hi ha l’entrada a la residència Imperial (Protiron), que avui en dia és una mena de galeria plena de parades de regals i al fons de tot hi ha l’entrada a les sales del soterrani (entrada 35 kunes).
  • Una parada imprescindible és la Catedral de Sant Domnius, que presideix el peristil. Es va construir inicialment com a mausoleu de Dioclesià i es conserva pràcticament sense canvis. És de planta octogonal i està rodejada per 24 columnes. L’interior és circular i està coronat per una cúpula amb dues fileres de columnes corínties i un fris que mostra a Dioclesià i a la seva dona, Prisca. Hi ha l’opció de pujar al campanar des d’on s’obtenen bones vistes de la ciutat, però els escalons són força alts i el tipus d’escala no és gaire recomanable per la gent amb vertigen. Nosaltres no hi vam pujar perquè ja n’havíem tingut prou d’escales el dia abans a Dubrovnik. Finalment, des del peristil, a mà dreta s’arriba al temple de Júpiter, on hi ha una esfinx acèfala de granit negre que custodia l’entrada, una peça es va portar d’Egipte durant el segle V, quan es va construir el temple.

Per accedir a la Catedral i al temple de Júpiter hi ha l’opció de comprar una entrada conjunta, que també dóna accés a la cripta, per 25 kunes.

Un cop completat tot el recorregut pel Palau de Dioclesià un parell d’opcions també molt recomanables són apropar-se fins al mercat d’Split, ubicat tot just sortint per la Porta de Plata, i fer una caminada pel passeig que hi ha al costat del port (Obala Hrvatskog Narodnog Preporoda, també anomenat Riva). A la nit és gairebé imprescindible aturar-se en alguna de les terrasses a prendre alguna cosa.

Com que amb un vespre i un matí en vam tenir prou per recórrer els principals punts d’interès d’Split, vam decidir que la resta del dia el volíem passar descobrint les platges croates. La propietària de l’allotjament d’Split ens havia recomanat moltíssim les platges de Primosten, així que vam decidir fer-li cas i anar-hi, però abans vam fer una parada a Trogir.

Havíem llegit que Trogir era un petit poble de sinuosos carrers amb molt d’encant, així que vam decidir comprovar-ho. Certament l’indret és molt bonic. La ciutat vella està ubicada en una illa que es recorre fàcilment, però està totalment encarada al turisme de manera que està plena de terrasses, botigues… Es tracta d’un típic poblet costaner que viu del i pel turisme.

Així doncs, com que tampoc hi havia gaire cosa a fer vam decidir seguir el camí cap a Primosten per arribar-hi just a l’hora de dinar i gaudir de les seves platges durant tota la tarda. Tot i que, vam acabar fent un millor descobriment… Però, això ho deixarem pel proper article! 😉