Sabíeu que al Bosc de Poblet es poden localitzar bolets gegants a qualsevol època de l’any? Es tracta d’una ruta micològica on els bolets i els arbres, on estan pintats, són els protagonistes. És una proposta ideal per gaudir amb els més petits de la casa d’una excursió senzilla descobrint el magnífic bosc del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. 

Aquesta excursió, que es coneix amb el nom de Bosc pintat de Poblet, pot ser de 3 km o bé de 6,5 km, encara que aquesta ruta més llarga no és recomanable fer-la amb nens molt petits.

Itinerari curt. Recomanat per a famílies amb nens

• Distància: 3 km de ruta circular
• Temps: 1h 15′ (aproximadament)
• Desnivell: 190 m
• Dificultat: Fàcil

Itinerari llarg. Recomanat per a gent acostumada a caminar per la muntanya.

• Distància: 6,5 km de ruta circular
• Temps: 3h 30′ (aproximadament)
• Desnivell: 391 m
• Dificultat: Mitjana

El punt dinici de les dues rutes pel Bosc Pintat de Poblet és la casa forestal de Castellfollit. Fins a aquesta construcció d’inicis del segle XX, que antigament feien servir els enginyers i els treballadors que treballaven en l’adequació del bosc, es pot arribar amb cotxe. Això sí, cal tenir en compte que no hi ha gaire espai per aparcar i que les places s’omplen amb rapidesa, especialment els caps de setmana, així que el millor és arribar-hi d’hora.

Per accedir fins a la casa forestal de Castellfollit cal desviar-se al punt quilomètric 6,5 de la carretera T-700, que va de Poblet a Prades, i seguir durant uns 4 km per una pista asfaltada. El primer lloc on s’arriba és l’àrea de la Roca de l’Abella. En aquest punt, els caps de setmana i en temporada alta, hi ha treballadors del Centre d’Interpretació del Bosc de Poblet que regulen el trànsit de vehicles i indiquen als seus ocupants si poden arribar fins a la casa forestal de Castellfollit o si per contra han de aparcar en alguna de les altres zones habilitades que hi ha al llarg de la carretera. Algunes d’aquestes places d’aparcament són força lluny de la casa forestal de Castellfollit, per això la importància d’arribar d’hora i assegurar-vos que hi podeu aparcar.

Un cop es deixa enrere la casa forestal de Castellfollit, la ruta comença caminant per una pista forestal que transcorre sota una filera de til·lers. El primer tram del sender és força costerut, mentre es creua una pineda centenària de pi negral i pi roig. Poc després s’arriba al primer bolet pintat, un peu de rata. Girant a mà esquerra, a pocs metres pujant una petita costa, es localitza el segon bolet, una amanita phalloides o farinera borda, un bolet altament tòxic i mortal per a qui el menja.

Per seguir la ruta cal desfer una mica de camí i agafar un sender que travessa el conegut com a pla dels Esbarzerals per trobar de nou la senyalització que indica per on continua la ruta. Per arribar al tercer bolet de la ruta cal pujar una pujada força pronunciada i una mica relliscosa en alguns trams. És possible que sigui el tram que més costi als petits de la casa si no estan gaire habituats a caminar, però la recompensa de trobar els bolets al final de la pujada és tota una excusa per mantenir la motivació.

El tercer bolet en qüestió és un fredolic en català i a pocs metres, seguint per la pista, es troba l’ou de reig, el més vistos i fotogènic de tots els bolets de la ruta pels seus colors vius. També cal tenir en compte que és una varietat molt apreciada per a la cuina, ja que el sabor és molt intens.

Un cop aquí, toca decidir si es continua per la ruta llarga o bé per la ruta curta. Si aneu amb nens menors de 8 o 9 anys us recomanem optar per seguir la curta. En aquest cas, tocarà tornar a la pista que a partir d’ara només té desnivell descendent per buscar els dos bolets restants i tornar al punt d’inici, la casa forestal de Castellfollit.

Els darrers bolets del recorregut, que estan molt propers l’una a l’altra, són un apagallums i un rovelló.

Cal tenir en compte que els bolets estan pintats de manera que cal contemplar-los des de certa distància per veure’ls complets. A cadascun d’ells hi ha un panell informatiu sobre les seves propietats i també s’indica el punt exacte des d’on es recomana mirar o fer la fotografia per veure el bolet al complet.

Els mesos d’hivern no són el moment més oportú per fer aquesta excursió pel Bosc Pintat de Poblet, ja que el fred pot ser intens en aquesta època a les Muntanyes de Prades. Ara bé, si el dia s’aixeca assolellat no ho descartis. La major part del bosc està compost per pins, així que els colors gairebé no varien d’una estació a una altra. Si pots triar, t’aconsello, però, que optis per fer la ruta a la primavera o principis de tardor, quan les temperatures no són tan baixes o tan elevades com a l’estiu.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.