A hores d’ara ja em queda força lluny l’escapada a la Garrotxa que vam fer a mitjans del mes d’octubre, però em faltava per explicar-vos la segona part del cap de setmana de desconnexió. Així doncs, mans a l’obra.

Com ja vam detallar, la nit la vam passar a Tortellà, a l’Hostal Alta Garrotxa. Després d’un esplèndid esmorzar, amb una gran varietat d’embotits de la comarca, vam decidir arribar-nos fins a Castellfollit de la Roca. Bé, de fet va ser una petició expressa meva que no volia marxar de la zona sense una caixa de magdalenes gegants de Cal Tuset. Són una delícia! Ara bé, us asseguro que quan entreu en aquella botiga us sorgiran mil i un dubtes. A la caixa hi caben sis magdalenes i hi ha 24 varietats per triar! Un autèntic problema… A més, només us diré que arribats a casa, les magdalenes van durar poc més de 48 hores. No cal que us digui perquè, no?

Magdalenes a banda, Castellfollit de la Roca és un poble encantador, penjat sobre cinglera de basalt amb unes vistes espectaculars. Val molt la pena passejar-se pels seus carrerons deserts un diumenge al matí i arribar fins a l’església, ubicada gairebé a la punta del penya segat.

El pont medieval de Besalú

Un cop feta la passejada matinal (i amb la caixa de magdalenes al maleter), ens vam dirigir cap a Besalú, ubicat a poc més de 13 quilòmetres. El Pont Vell, que dóna accés al poble per sobre el riu Fluvià, és el punt més conegut d’aquest petit municipi d’origen medieval que encara conserva entre els seus estrets i laberíntics carrerons aquest ambient de segles passats.

Suposo que era diumenge i de la mateixa manera que ens havia passat a La Fageda d’en Jordà a Besalú ens va passar quelcom similar, però el poble era ple d’excursions de jubilats que vam anar intentant evitar, però acabaven apareixent allà on anàvem (de veritat, amb tot el meu respecte per la gent gran, els que hi havia aquell dia a Besalú eren una mena de plaga i no feien res més que cridar i apartar-te dels llocs per passar ells…), així que, avorrits, vam acabant marxant bastant abans del que teníem previst. De fet, la idea era quedar-nos-hi a dinar, però finalment vam dirigir-nos cap a Girona, on feia molts anys que no havíem estat.

D’aquesta manera, la capital del Gironès es va convertir en la nostra darrera parada de l’escapada de cap de setmana. Aparcar-hi va ser una mica complicat. Era diumenge al migdia i la ciutat era plena de visitants que volia fer el mateix que nosaltres. Finalment vam acabar deixant el cotxe a la zona de la rotonda del Rellotge i caminant 10 minuts vam ser al centre històric. Prepareu-vos per caminar per carrerons estrets, amb pendent i alguns d’ells plens d’escales, però la zona del Call Jueu i els voltants del riu Onyar són encantadors per perdre-s’hi una estona.

S’acabava així la nostra escapada de cap setmana que, com veieu, vam aprofitar fins a l’últim instant. I com que ens agrada tant això de desaparèixer uns quants dies, a hores d’ara ja tenim l’allotjament reservat per a les dues properes escapades que farem abans no s’acabi l’any! Alguna idea d’on marxem? 😉

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.