Després d’un mes de setembre i unes primeres setmanes d’octubre carregades de feina extra relacionada amb el món casteller, fa uns dies vam decidir que aquest passat cap de setmana, que es prèvia tranquil (castellerament parlant), necessitàvem desaparèixer i desconnectar d’assajos, diades i cròniques. Com que ho vam decidir amb força poca antelació i únicament disposàvem del dissabte i el diumenge l’elecció va ser escapar-nos fins a la Garrotxa, on podíem passejar per molts llocs amb encant, menjar bé i descansar a un preu força raonable.

Així doncs, el dissabte a primera hora del matí vam enfilar cap a Vic, que vam decidir que seria la primera parada del recorregut on aprofitaríem per esmorzar. El dissabte al matí és dia de mercat, així que ens vam trobar una plaça Major ben bulliciosa i replena de paradetes de bolets. A part d’aprofitar per comprar una mica d’embotit (si no voleu deixar-vos el sou en la compra, busqueu alguna botiga que estigui un xic allunyada de la plaça) vam fer un tomb pels carrerons laberíntics del casc antic fins a trobar la catedral. Si arribeu amb cotxe a Vic, tingueu en compte que tot el centre és únicament per a vianants, així que haureu d’aparcar en algun dels carrers del voltant pagant zona blava (que no és precisament barata, una hora i mitja costa 2,60€).

Descobrir la Fageda d’en Jordà

Vam seguir la ruta en direcció a Olot per desviar-nos cap a la Fageda d’en Jordà i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Diguem que la senyalització no ajuda gaire a l’hora d’orientar-se, gairebé no hi ha indicacions, així que quedeu-vos amb la idea que tant per accedir a la Fageda com als volcans haureu de circular per la carretera GI-524 que va cap a Santa Pau.

A l’entrada de la Fageda i dels camins d’accés als volcans del Croscat i de Santa Margarida hi ha habilitades zones d’aparcament. També hi ha grans cartells que indiquen que el preu per vehicle és de 4€, però, tot i que l’aparcament estava ple i costava trobar-hi un lloc, no vam localitzar ningú que ens fes pagar els 4€. De fet, la taquilla de l’aparcament dels volcans estava tancada de manera que vam acabar aparcant sense pagar.

El passeig per la Fageda d’en Jordà val molt la pena. L’indret és meravellós, sobretot amb els colors de tardor (ara encara està una mica massa verd) però la gentada que hi havia li restava una mica d’encant. Òbviament no vam ser els únics que vam decidir aprofitar el cap de setmana i us asseguro que allò semblava la Rambla… Tot i això, la Fageda és un d’aquells llocs de Catalunya que tenen un encant sobrenatural que anys i és que com deia Joan Maragall…

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profond

com mai cap més n’hagis trobat al món:

un verd com d’aigua endins, profond i clar;

el verd de la fageda d’en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s’atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d’aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d’en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

La Fageda d’en Jordà, Joan Maragall

Preveient que no seria fàcil trobar un lloc per dinar, tot just arribar vam reservar una taula a Can Xel, un restaurant situat a la carretera entre la Fageda i els volcans i que havíem vist per Internet que oferia un menú de cuina volcànica per 19,25€. Increïbles els fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada i les galtes de porc al forn!

Pujada al volcà de Santa Margarida

Després del gran àpat vam decidir pujar al volcà de Santa Margarida, aquell que té una ermita just al mig del cràter. Com us comentava, el cotxe el vam aparcar sense problemes i també sense pagar. La pujada fins al cràter no és complicada, però heu de tenir en compte que hi ha uns quants metres de molta pendent que es poden fer una mica costosos, sobretot si hi aneu amb nens (us dic això perquè ens vam trobar un munt de famílies que havien d’arrossegar la canalla a coll per fer segons quins trams). Tot i això, la passejada és agradable i estirar-se sobre la gespa al mig d’un cràter d’un volcà, una bona recompensa.

La darrera parada del dia va ser el petit poble de Santa Pau. Començàvem a estar cansats, així que ens vam limitar a fer una caminada pels seus carrerons estrets i que, en alguns casos, fan molta pendent. En algunes de les botigues començaven a tenir fesols nous, encara que el preu picava una mica… (14€ el quilo).

La nit la vam passar a Tortellà, un poble força repetit ubicat entre Olot i Besalú. Vam dormir a l’Hostal Alta Garrotxa que havíem reservat a través de Booking per 68 € amb esmorzar inclòs. L’hostal no és res de l’altre món, però la relació qualitat preu en comparació amb altres allotjaments de la zona està molt bé i a l’esmorzar et pots posar les botes.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.