Fa uns dies saltava la notícia: en Dippy, el dinosaure que et dóna la benvinguda al Museu d’Història Natural de Londres, es jubila. Aprofitant que seran molts els qui voldran anar a donar-li el seu últim adéu abans que els responsables del museu el treguin del vestíbul per col·locar-hi l’esquelet d’una balena blava, he cregut oportú escriure aquest post sobre un dels museus més atractius de la ciutat de Londres.

Algú pot pensar que les ciències naturals no van amb ell, però només per veure l’espectacularitat de l’edifici on està ubicat ja val la pena escapar-s’hi i no perdre detall de tots els detalls de flora i fauna que decoren la façana de terracota d’aquest immoble dissenyat per Alfred Waterhouse i construït expressament a finals del segle XIX per acollir aquesta col·lecció.

Un dels màxims reclams del museu és la col·lecció d’esquelets i rèpliques de dinosaures, tan o més espectaculars que la sala dels grans mamífers, on es pot contemplar des de diverses perspectives una balena blava.

El museu està dividit en quatre zones classificades per colors:

• Blue Zone: hi ha les sales dels dinosaures, els grans mamífers, els peixos, els rèptils i els invertebrats marins.
• Red Zone: és una galeria ambientada en els canvis que experimenta el planeta i les forces que provoquen aquesta evolució.
• Green Zone: s’hi pot seguir l’evolució del planeta i descobrir les relacions que hi ha entre les formes de vida i el seu entorn.
• Orange Zone: de recent creació (la darrera vegada que hi vaig ser encara no s’havia inaugurat), aquesta zona inclou el Darwin Centre, una ampliació del museu, on hi ha col·leccions de plantes i insectes a part d’un jardí de vida salvatge.

No cal dir que les galeries més concorregudes són les de la Blue Zone. El Museu d’Història Natural de Londres és una gran opció a tenir en compte si es viatja a la capital britànica amb nens, ja que bona part del museu és interactiva i la canalla s’ho pot passar d’allò més bé tocant botons i accionant palanques.

Aquest museu obre cada dia de la setmana de 10.00 a 17.50 hores i la seva entrada és gratuïta, excepte per a les exposicions temporals. No cal dir que si viatgeu a Londres durant la temporada alta és recomanable que hi aneu just en el moment de l’obertura o a l’hora del migdia, però tot i així pot ser que no us salveu de fer cua o de grans aglomeracions, ja que és un dels museus més visitats de la ciutat.

S’hi pot arribar amb metro baixant a la parada de South Kensington. Just sortir del comboi hi ha infinitat de senyals que et porten pràcticament fins a la porta d’accés del museu, així que no té pèrdua.

A més, s’ha de tenir en compte que el Museu d’Història Natural està ubicat en l’anomenada Exhibition Road, així que si us quedeu amb ganes de molt més a poques passes trobareu el Museu de Ciències i el Museu de Victòria i Albert. Fa falta més d’un dia (o segurament més d’un viatge) per veure’ls tots tres en condicions.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.