La primera parada de la nostra ruta de vuit dies per Croàcia i Eslovènia era la ciutat de Dubrovnik, coneguda amb el sobrenom de la perla de l’Adriàtic.

Ubicada a l’extrem sud del país i amb aeroport internacional on arriben nombroses companyies low cost, era el punt de partida perfecte per començar la nostra ruta i, a banda, també era un dels indrets que més il·lusió ens feia visitar de Croàcia (tot i que les sensacions finals no van ser les que esperàvem…).

Així doncs, a les deu del matí del 22 de juliol de 2015 el nostre avió de Vueling aterrava a l’aeroport Zračna luka de Dubrovnik, on ens rebia una temperatura superior als 35 graus amb una humitat elevadíssima. Sí, Croàcia és un país molt calorós durant els mesos de juliol i agost.

Com anar de l’aeroport de Dubrovnik al centre?

El mètode de transport més popular i econòmic per anar des de l’aeroport Zračna luka fins al centre de Dubrovnik és l’autobús de la companyia Atlas. Durant els mesos d’estiu, en què hi ha una major afluència de vols, les sortides són gairebé constants, un autobús darrere l’altre, mentre que durant la temporada baixa acostumen a adaptar els seus horaris de sortida a les arribades dels vols.

El trajecte fins a la Porta Pile o la terminal Òmnibus (l’estació central ubicada just al costat del port) hauria de ser de poc més de mitja hora, però en alguns moments del dia pot arribar a durar fins una hora i mitja. Dubrovnik és una ciutat de carrers estrets, tortuosos i amb molt de trànsit durant l’estiu, així que travessar la ciutat pot ser bastant complicat.

El bitllet de bus té un cost de 40 kunes (uns 5,30 euros per persona). És important que tingueu en compte que els bitllets s’han de comprar en una oficina que hi ha a la terminal de l’aeroport. No aneu directes a l’autobús perquè no us deixaran pujar i us enviaran un altre cop cap a dins.

Per altra banda, si preferiu la comoditat d’anar amb cotxe, aquí podeu reservar el transport privat des de l’aeroport al centre de Dubrovnik

On dormir a Dubrovnik?

Possiblement Dubrovnik és la ciutat croata amb més hotels, però l’allotjament més populars i barat són les sobe, les habitacions o apartaments privats a casa dels residents. S’ha de tenir en compte que com que Dubrovnik és una de les destinacions més demandades del país els preus no són barats, però es poden trobar alguns preus força competitius a prop del centre.

Després de remenar i buscar molt, vaig acabar enviant uns quants correus electrònics a alguns allotjaments que vaig trobar a través de la pàgina de Turisme de Dubrovnik. Va ser una tria bastant a cegues, però, per sort, vam encertar.

Em vaig posar en contacte amb els propietaris de l’Apartament Panorama i, com era d’esperar, em van dir que l’apartament amb vistes sobre la ciutat antiga estava ple, però que ens podien oferir una habitació amb bany propi amb esmorzar inclòs a casa seva per 495 kunes (66 euros). No ens ho vam pensar dues vegades! Era la millor oportunitat per començar el viatge amb ple contacte amb la gent croata.

L’experiència va ser immillorable. Vam fer cap a casa d’un matrimoni jubilat, ella croata i ell alemany, que, fins i tot, quan els hi vam preguntar el millor camí per arribar fins a casa seva des de la parada de l’autobús, se’ns van oferir per venir a recollir-nos sense sobre cost perquè no carreguéssim les maletes.

L’habitació era espaiosa, disposava de tovalloles de platja, bany propi i l’esmorzar va ser a base de torrades, ous, melmelada casolana (ens en van acabar regalant un pot!) cafè, te, iogurt… Tot el que poguessis menjar! A banda, cada vegada que entràvem i sortíem ens oferien begudes fresques, ens explicaven coses sobre la ciutat… Va ser com estar a casa els avis!

A banda, la casa està ubicada a menys de 10 minuts caminant de la Porta Pile, l’entrada principal a la ciutat antiga. Això sí, hi ha un tram d’escales força llarg entremig, però això és quelcom molt comú a Dubrovnik on gairebé tot està interconnectat amb escales.

Sense cap mena de dubte, per repetir!

Passar un dia a Dubrovnik

Tot i que la calor era molt intensa, n’érem conscients que no teníem moltes hores per visitar Dubrovnik, així que un cop ubicats vam sortir a recórrer la ciutat antiga, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979 i principal atractiu de la ciutat.

La Porta Pile, la seva entrada principal, desemboca a l’Stradun, el carrer peatonal que travessa el casc antic d’extrem a extrem. Just al davant de la Font d’Onofrio, construïda el 1438 com a part del sistema de subministrament d’aigua de la ciutat, hi ha l’entrada a les muralles, el major reclam turístic de la ciutat i popularitzades durant els darrers anys per aparèixer en nombroses escenes de la sèrie Game of Thrones.

Nosaltres vam optar per fer el recorregut per les muralles a mitja tarda (obren de 8:00 a 19:30 hores i el preu de l’entrada és de 100 kunes), ja que feia moltíssima calor i durant el passeig que dura gairebé una hora i mitja, i on s’han de pujar i baixar força escales, no hi ha ni una sola ombra on resguardar-se. A més, durant els matins i els migdies és habitual que recorrin la muralla tots els creueristes que fan parada durant unes hores a la ciutat, així que si podeu evitar les hores centrals del dia i fer el recorregut a primera hora del matí o a darrera de la tarda hi trobareu molta menys gent.

El recorregut per la muralla únicament es pot fer seguint el sentit de les agulles del rellotge i requereix una bona forma física. Nosaltres estàvem bastant cansats d’haver matinat molt i de tot el que havíem fet fins llavors, i el cert és que el darrer tram se’ns va fer bastant feixuc. Ara bé, recórrer les muralles és la millor manera d’adonar-se de la forma laberíntica de la ciutat i de veure totes les seves teulades de terracota tan característiques.

A banda de les muralles, al voltant de l’Stradun, s’hi pot visitar:

• La Catedral (entrada gratuïta, a excepció del Sagrari que costa 10 kunes), reconstruïda el 1713 en estil barroc després que un terratrèmol destruís el temple inicial. Hi destaca el políptic de l’Assumpció de la Verge elaborat al taller de Tiziano.
• El Palau Sponza (obert de 8:00 a 15 hores i entrada a 20 kunes), un palau del segle XVI que va ser inicialment una duana, després la casa de la moneda, la tresoreria de l’Estat i, actualment, alberga els arxius de l’Estat, una col·lecció de manuscrits gairebé mil·lenaris. A banda, l’edifici en sí és una esplèndida construcció amb pòrtic de sis columnes i grans finestrals a les plantes superiors. L’entrada als baixos de l’edifici és gratuïta i s’hi pots visitar la Sala Commemorativa dels Defensors de Dubrovnik, una col·lecció de retrats dels joves que van morir entre 1991 i 1995 durant la Guerra dels Balcans.
• La Rectoria (oberta de 9:00 a 18:00 hores i entrada a 35 kunes), un palau gòtic renaixentista que es va construir a finals del segle XV i, tot i que ha estat reconstruït un bon nombre de vegades conserva una sorprenent unitat compositiva. Les habitacions estan exquisidament restaurades i hi ha retrats, escuts d’armes i monedes que evoquen la història de Dubrovnik.

Per falta de temps, nosaltres vam optar únicament per visitar la Catedral i per passejar pels carrerons de la ciutat antiga. A més, ens feia gràcia pujar amb el telefèric que va fins al turó Srd (a veure qui és el valent que s’atreveix a pronunciar-ho!), des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes de la ciutat.

El telefèric de Dubrovnik

Ara bé, no us negarem que la pujada amb el telefèric, que està en funcionament entre les 9:00 i les 22:00 hores, ens va semblar una estafa. Les vistes són fantàstiques i les fotografies que pots fer des d’allà dalt són de revista amb l’illa de Lokrum de fons, però el preu del bitllet d’anada i tornada és caríssim. Costa 108 kunes per persona, uns 14,5 euros! A banda, de la panoràmica a dalt del turó hi ha un restaurant que, òbviament, no podíem pagar, i el Museu de la Guerra i de la Patria que poc ens interessava… Així doncs, hi tornaríem a pujar? No.

Potser va ser la calor (en alguns moments no es podia suportar), l’enorme quantitat de gent que hi havia o que teníem la ciutat molt idealitzada, però, sincerament, ens esperàvem molt més de Dubrovnik. És una ciutat molt cuca i molt fotogràfica, però també molt cara i extremadament massificada que, tot i que ens va agradar, no estem dient pas el contrari, ens va decebre una mica.

Tot i això, una de les millors experiències, suposo que també perquè ens va ajudar a superar la calor, va ser banyar-nos durant la posta de sol als peus de la muralla, a la platja urbana de Porporella. Un espigó i unes escales per accedir al mar, poca cosa més va fer falta per acabar d’arrodonir el primer dia per terres croates.

El que no sabíem encara era que l’endemà a Mostar (Bòsnia) ens esperaven temperatures superiors als 40 graus… Mama por!

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.