Sabíem que el segon dia de viatge seria intens i molt llarg (igual que aquest article que, segurament, serà un dels més llargs), així que ben aviat al matí vam sortir des de la zona d’Akureyri en direcció cap a Húsavík, on anàvem a fer una de les coses que més il·lusió ens feien del viatge: veure balenes.

La cascada Godafoss

Abans d’agafar la desviació de la carretera principal que va fins a Húsavík (carretera 85), vam continuar uns 10 quilòmetres més per la Ring Road per anar fins a la cascada Godafoss, la cascada dels déus. Per arribar-hi s’han de caminar uns tres minuts des de l’aparcament, tot i que també hi ha l’opció de deixar el cotxe en una mena de centre de visitants on hi ha cafeteria i bany. Des d’aquest punt el camí a recórrer és d’uns 10 minuts i es pot veure la cascada des de l’altra llera, on hi acostuma a haver una mica menys de gent.

Un cop vista la cascada, que no és de les més grans de l’illa, però sí que resulta molt fotogènica, sobretot si és de les primeres que veus, vam seguir fins arribar a Húsavík, un petit port pesquer de cases de colors i muntanyes al fons, que fan que sigui un dels més bonics del nord d’Islàndia.

Tot i això, el municipi és famós perquè durant els mesos d’estiu, a la seva badia, coneguda com a Skjálfandi, poden alimentar-s’hi fins a onze espècies diferents de balenes i dofins. Així doncs, tot just arribar ens vam dirigir als punts de venda dels tiquets que et permeten agafar un vaixell i endinsar-te en aigües àrtiques i veure aquests espectaculars animals.

Avistament de balenes a Húsavík

Hi ha diverses excursions disponibles i dues companyies principals que les ofereixen. Una és North Sailing (cal buscar les banderes grogues) i l’altra és Gentle Giants. Ambdues ofereixen sortides de tres hores amb uns vaixells de fusta per 9.280 isk i 9.100 isk per persona (al voltant d’uns 60 euros), respectivament.

El meu consell és que quan arribeu mireu l’horari de sortida dels vaixells i agafeu el que us convingui més perquè no hi ha gaire diferència entre una i l’altra. L’única és que Gentle Giants també ofereix sortides amb zòdiac, que òbviament són més ràpides i permeten acostar-te més als animals, però el preu ja són 16.200 isk per cap (uns 100 euros).

A banda, si teniu molt de temps disponible, North Sailing també ofereix uns tours (que surten menys sovint) que duren quatre hores i que et porten fins a l’illa dels frarets, que també està dins de la badia de Húsavík, però una mica més allunyada. En aquest cas el preu és de 12.480 isk (uns 80 euros).

Nosaltres vam optar per l’excursió de tres hores de North Sailing i vam quedar molt contents. Puntualment a les dotze vam sortir des del port i vam navegar durant uns trenta minuts fins que vam veure la primera balena. Tot i que en aquest cas l’animal estava relativament lluny, és increïble veure com s’apropen als vaixells i pensar que la següent estarà just al costat del teu.

A mi també em feia molta il·lusió veure frarets i bona part del recorregut me’l vaig passar rebuscat-los entre l’aigua. Tot i localitzar-ne molts, com que són molt porucs, cada vegada que el vaixell s’apropava sortien volant, així que no els vam poder veure tant d’aprop com les balenes.

Cal tenir paciència, però si tens sort, cada pocs minuts els guies localitzen un animal que surt a respirar i s’hi apropen tant com poden. El nostre capità va decidir navegar una bona estona per sortir de la zona on hi havia més naus (al final vam estar més de tres hores i mitja d’excursió) i vam acabar veient dues balenes geperudes (enormes!) que ens van passar, fins i tot, per sota el vaixell. La sensació va ser increïble!

A banda, quan ja tornàvem cap al port, mentre ens oferien un got de xocolata calenta i una pasta, vam veure un grup de set dofins i els vam estar seguint durant una bona estona. Amb la climatologia vam tenir molta sort, perquè ens feia sol i no ens va fer gairebé gens d’aire, però si agafeu un dia ennuvolat o amb vent no dubteu en tapar-vos molt perquè el fred pot ser considerable.

La cascada Dettifoss

Un cop acabada una de les millors experiències del viatge, vam fer un mos ràpid en un dels petits bars i restaurants que hi ha al port i vam seguir per la carretera 85 en direcció a Ásbyrgi, per anar fins a la cascada Dettifoss, la “gola dels déus”.

Quan arribes a la zona, el primer desviament que et trobes és la carretera F862, que va per l’oest del parc i només és apta per a 4×4. Si aneu amb un utilitari, seguiu uns quilòmetres més fins a trobar la 864, que va pel costat est de la cascada.

MOLT IMPORTANT: aquesta carretera està molt mal cuidada i és possible que passeu una mala estona patint per la integritat dels vostres pneumàtics, preneu-vos-ho amb moltíssima paciència! Són 25 quilòmetres per arribar fins a la cascada i 28 més per tornar a la carretera principal si després aneu en direcció cap al sud, com era el nostre cas. Ara bé, tot i el patiment, la cascada us ho compensarà tot.

Dettifoss és possiblement una de les cascades més espectaculars que veure-ho a la vostra vida i el millor de tot és que pots apropar-t’hi una barbaritat, fins a tocar l’aigua amb les mans (amb molta prudència, òbviament). Només té 44 metres d’alçada, però cada segon hi cauen 193 metres cúbics d’aigua, que fan que la rosada es vegi des d’un quilòmetre de distància. El soroll que fa és ensordidor i veure la quantitat d’aigua que cau cada segon et deixa sense paraules.

Tot i que se’ns havia fet bastant tard, ens hi vam quedar una bona estona contemplant aquella meravella de la naturalesa.

Un consell, encara que viatgeu amb 4×4 i això us permeti arribar a l’altra llera de la cascada, la meva recomanació és que hi arribeu pel costat est (per la carretera 864), ja que pots apropar-t’hi molt més i és força més fotogènica.

Allotjament al llac Myvatn

Un cop superats els més de 50 quilòmetres de grava i pedra, ens vam dirigir cap a la zona del llac Myvatn, on teníem l’allotjament d’aquella nit, el B&B Skútustadir Farm House (Skútustadir, 2b. Myvatnssveit), que havíem reservat directament per correu electrònic i que ens va sortir per 99€ amb esmorzar inclòs.

L’entorn del llac és preciós i s’hi poden fer nombroses excursions i activitats, això sí, cal tenir en compte que se’l coneix popularment amb el nom del “llac dels mosquits”, ja que durant els mesos d’estiu n’hi ha moltíssims i poden ser una mica (molt) molestos.

Tot i que només pica una de les espècies que hi ha, sobretot quan cau el sol, es deixen veure molt i sortir del cotxe pot ser un autèntic malson perquè, a més, se senten atrets pel diòxid de carboni i acostumen a concentrar-se a la zona de la cara. Així que si us plantegeu fer un passeig pel llac (molt recomanable), compreu-vos un bon barret amb mosquitera per no desesperar-vos. L’altra opció és sortir a primera hora del matí quan n’hi ha bastants menys.

Relax als Banys Naturals de Myvatn

Per acabar el dia, com que estàvem força cansats, vam decidir que el millor era anar a banyar-nos als Banys Naturals de Myvatn, que aprofiten l’energia geotèrmica de la zona per escalfar l’aigua i que són una rèplica en petit de la Blue Lagoon (Llacuna Blava), situada al sud-oest de l’illa.

Això sí, tot i ser més petits, l’efecte és exactament el mateix i en aquests hi ha molta menys gent i el preu de l’entrada és de 3.500 isk per persona (uns 23 euros), mentre que a la Blue Lagoon és gairebé el doble, uns 40 euros. T’ofereixen la possibilitat de llogar tovalloles per 600 isk (menys de 4 euros).

Així doncs, el segon dia de ruta per l’illa vam acomiadar-lo en remull dins d’una piscina d’aigua calenta veient com el sol de mitjanit semblava no voler amagar-se mai.

Codi ètic. Lliure

Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.

Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.