18 de novembre de 2013

Quan vam aterrar a Sicília sabíem que estàvem anant de vacances a un país que anys enrere va decidir aturar-se en el temps i deixar de modernitzar-se, però us asseguro que un no arriba a ser plenament conscient d’això fins que posa els peus a l’illa.

Anar de l’aeroport al centre de Palerm

L’aeroport de Palerm és bastant petit i està situat a una hora del centre de la ciutat. Per arribar-hi hi ha dues opcions: tren o autobús. La nostra recomanació? Sense cap dubte: el tren (el trànsit per entrar o sortir de Palerm pot arribar a ser un infern).

Els combois surten cada mitja hora, aproximadament, el trajecte fins a l’Estació Central dura poc menys d’una hora, uns 57 minuts, i el bitllet surt per 5,80 €.

Si viatgeu en família tingueu en compte que Trenitalia ofereix la possibilitat de beneficiar-te d’una tarifa familiar a partir d’un adult i un menor de 12 anys. Això sí, no us oblideu de validar els bitllets abans de pujar al tren, l’illa és un caos, però curiosament en tots els trens hi ha revisor.

No cal que el tren s’allunyi molt del aeroport per adonar-te que has retrocedit en el temps i que has anat de viatge a una regió que fa temps que ningú cuida massa. En algunes zones de l’illa això canvia completament, però Palerm és decadència en estat pur.

Nosaltres vam arribar al centre de la ciutat que gairebé era de nit i tot i que, segons Google Maps, trobar el B&B que havíem reservat semblava relativament fàcil, vam estar més d’una hora deambulant amb les maletes per carrers empedrats, estrets, foscos i pràcticament buits.

descompte Booking 15€

El pitjor de tot va ser quan, per fi, vam localitzar el B&B Domus dei Cocchieri (54€ la nit amb esmorzar inclós). Està ubicat en un edifici que sembla que estigui a punt de col·lapsar (l’endemà quan vam veure la ciutat amb llum vam adonar-nos que això és una constant) i l’escala semblava treta d’una pel·lícula sobre la camorra italiana.

Per sort les aparences enganyen i vam acabar dormint en un lloc genial, netíssim i amb uns amos encantadors.

Una primera passejada per la ciutat

Tot i que el sol ja s’havia post completament vam decidir sortir a fer una volta per la ciutat i apropar-nos fins als Quattro Canti i la Catedral, dos dels punts més cèntrics i coneguts de la ciutat. Encara que de dia ens va donar una altra impressió, s’ha de reconèixer que de nit els carrers del centre no ens van transmetre molta confiança. No ens vam sentir insegurs en cap moment, però si que és veritat que en més d’una ocasió vam decidir no creuar per alguns carrerons massa foscos (només per si un cas).

L’illa i el caràcter dels sicilians són genuïnament mediterranis, però a l’hora dels menjars segueixen més els estàndards europeus, així que a les vuit ja estàvem sopant a l’Antica Focacceria San Francesco, una de les més antigues i reconegudes de la ciutat. Vam decidir provar els arancini, una mena de croquetes d’arròs farcides de carn (delicioses!), i unes focaccies farcides de verdures. Una de les seves especialitats és la focaccia amb sardines (sarde), un dels aliments més típics de l’illa. Tot i ser un dels restaurants amb més renom i més turístics de la ciutat el sopar per a dos persones ens surt per 18,50 €.

Va ser durant el sopar quan vam decidir que l’endemà aniríem fins Monreale, ja que en unes poques hores ja ens havíem adonat que Palerm no tenia molt per oferir. Tot i això, l’experiència del matí següent és un dels millors records que ens vam emportar de l’illa!