19 de novembre de 2013

Els matins a Palerm són sinònim de mercat, així que vam decidir que després del copiós esmorzar del B&B Domus dei Cocchieri (fins i tot, vam menjar cannoli!) el millor era anar a perdre’ns per algun d’ells.

La intenció era anar al de la Vucciria, però a les nou del matí ja no quedava res… Un palermità molt amable (els sicilians són encantadors amb els turistes) ens va explicar que a Vucciria cal anar-hi cap a les set del matí, però que a aquelles hores encara (eren les nou del matí d’un dia feiner!) ens trobaríem parat el Mercato Ballarò, ubicat en un munt de carrerons a l’est de l’Estació Central.

Tots els adjectius se’m queden curts per descriure aquest espectacular mercat. Les parades de fruita, verdura, peix, carn són com bodegons a l’aire lliure, encara que el millor sens dubte són els crits dels venedors que cada matí es deixen la veu intentant cridar l’atenció de la clientela.

No ens enganyem, la ciutat Palerm ens va decebre bastant, però Ballarò ens va enamorar. No exagero si us dic que l’estona que vam passar en aquest mercat va ser una de les més divertides i al·lucinants del viatge. Vam haver d’esquivar gent, motos, tricicles i, fins i tot, munts de sardines que ens posaven davant dels morros, no fos que per alguna d’aquelles casualitats estiguéssim interessats en comprar-ne un grapat…

Després d’una bona passejada pel mercat (ens hi vam estar gairebé dues hores!), vam anar cap a la Piazza Independenza, just al costat del Palazzo dei Normanni, punt de sortida dels autobusos 309 i 389 que pugen fins Monreale (el bitllet senzill d’autobús costa 1,25 € i s’ha de comprar als quioscos abans de pujar).

Mentalitzeu-vos que els autobusos de Palerm passen quan volen i si, a sobre, us trobeu amb una manifestació que talla el trànsit de mitja plaça, mentalitzeu-vos que potser no passa. Vam haver d’esperar més d’una hora perquè arribés el 389 i els 15 quilòmetres que separen els dos municipis els vam fer com si anéssim en una llauna de sardines.

Arribar a Monreale des de Palerm (tota una aventura!)

Abans de marxar havia llegit per la xarxa que hi havia una disputa entre Palerm i Monreale i que s’havia cancel·lat part del trajecte d’autobús, però com a les parades hi havia senyalitzat el recorregut complert, vam confiar que el bus ens deixaria davant la Catedral de Monreale. ERROR! No s’ha de confiar mai amb el transport públic palermità!

Així doncs, l’autobús ens va acabar deixant als peus del turonet on hi ha Monreale, a uns quatre quilòmetres de la plaça de la Catedral. Però, cap problema, ells ho tenen tot pensat.

El mateix conductor t’informa que just allí al davant hi ha aturat un cotxe que el porta un home que es diu Giuseppe i que ells ens portarà fins dalt. Es tracta d’un taxista pirata que ens acaba encabint a set turistes al·lucinats en un petit utilitari i que per un euro per cap ens deixa a la porta de la Catedral.

Durant el trajecte, una pujada plena de corbes molt tancades i que agafa a una velocitat esgarrifosa, ens explica que els taxis oficials cobren tres euros i ens reparteix targetes amb un telèfon perquè quan vulguem baixar el truquem, que ell per un euro ens torna a baixar fins a la parada de l’autobús. This is Sicília!

Així doncs, després de gairebé dues hores per aconseguir arribar a Monreale, vam entrar a la Catedral, coneguda arreu del món pels espectaculars mosaics que cobreixen tot el seu interior. Us recomano que us hi assegueu una estona i aneu contemplant les escenes bíbliques que representen una per una, són una meravella! L’entrada a la Catedral és gratuïta, però si voleu visitar el claustre cal pagar 6€.

Nosaltres vam optar per fer una volta pel poble i vam descobrir que just al darrere de l’absis de la Catedral hi ha un balcó des d’on es pot contemplar tota la ciutat de Palerm. Si teniu paciència entreteniu-vos a comptar les cúpules de les esglésies, n’hi ha una infinitat!

La baixada fins a la parada de l’autobús és una nova aventura en el taxi pirata del Giuseppe (crec que poques vegades he patit tant per la meva integritat com a dins d’aquell cotxe…) i també una nova espera, ja que el bus no acaba passant fins al cap de mitja hora llarga. Conclusió: si decisiu anar fins a Monreale amb transport públic, carregueu-vos de paciència…!

Un cop dinats (vam descobrir una petita trattoria on vam menjar tots dos per 10€), vam decidir anar fins a la zona del port, però aviat vam posar punt i final al dia perquè, a banda de la zona més cèntrica, la ciutat no té massa més per oferir.

Se’ns va oblidar completament visitar la Capella Palatina, situada a l’interior del Palazzo dei Normanni, però així tenim l’excusa de dir que ens han quedat coses per veure per tornar-hi. Sincerament, Palerm no és una d’aquelles ciutats que posaries a la llista d’“imprescindible repetir”, però si et deixes caure per Sicília és una bona parada per descobrir les característiques pròpies de la Itàlia més profunda.

El dia següent, començaríem la nostra ruta per Sicília visitant els temples de Segesta i Selinunte.