22 de novembre de 2013

Una passejada nocturna per Siracusa no és suficient, així que, sota un sol radiant i una temperatura molt agradable per ser finals de novembre, vam sortir del B&B Globetrotter amb ganes de descobrir nous racons de l’illa d’Ortigia, el centre neuràlgic de Siracusa.

Cada matí, per la zona de la Via Trieste i la Via Trento, hi ha mercat ambulant on, com és habitual a tota Sicília, el producte estrella és el peix. Tot i que molt més petit que el Mercato Ballarò de Palerm també té aquell encant dels mercats del sud d’Itàlia amb venedors que diàriament es deixen la veu lloant les virtuts dels seus productes.

El punt més turístic d’Ortigia és, però, la Piazza del Duomo. La catedral de Siracusa és caracteritza per tenir una façana barroca, però un interior força auster que aprofita les columnes de l’antic temple d’Atenea que hi havia en aquest mateix punt. Entrar a la Catedral costa 2 €.

Des d’allí val la pena dirigir-se cap a la Piazza Archimede, on hi ha la Font d’Artemisa, i fer un recorregut pels carrerons estrets i plens de balconades ben plenes de torretes i flors. Segurament el de Siracusa és un dels casc antics més ben cuidats de tota Sicília.

Ara bé, una parada obligatòria abans de marxar de Siracusa és el Teatre Grec, amb una càvea de 67 files, un dels més grans construïts pels grecs i que avui en dia encara està en ús.

L’entrada al recinte costa 10 €, tot i que s’ha de tenir en compte que també permet visitar les canteres de pedra que anys enrere s’usaven com a presó (la més coneguda és l’Orecchio di Dionisio) i l’antic amfiteatre romà, que està parcialment excavat a la roca.

Improvisant a Acierale

La nostra intenció, abans de seguir cap al nord, cap a la zona de Catània, per on havíem de passar la nit, era desviar-nos una mica cap al sud i anar fins a Noto, però se’ns va fer tard i vam decidir tirar cap a Acireale, una petita població costanera que és un important centre termal, ja que hi ha nombroses fonts d’aigües sulfúriques i iòdiques, entre d’altres (no cal oblidar que l’Etna està a tocar d’aquesta zona).

Acireale és un clàssic poble sicilià amb molta vida a l’estiu i molt poca a l’hivern. A l’hora de dinar, quan hi vam arribar nosaltres, era una mica ciutat fantasma, tot i això val la pena passejar-hi una estona i arribar fins al mirador que hi ha a tocar del mar.

Acireale va quedar completament destruïda per un terratrèmol el 1693, però la reconstrucció va deixar un gran nombre de monuments d’altíssim valor artístic i arquitectònic.

Dormint sota l’Etna

Les següents dues nits havíem planificat passar-les per la zona de Catània. Per què dues nits? Un dels objectius principals del viatge era pujar amb el telefèric que et porta fins a una de les zones d’accés més elevades de l’Etna i com que viatjàvem al novembre i érem conscients que no sempre el temps acompanya vam voler quedar-nos dues nits a la zona per si algun dels dos dies teníem sort.

Finalment no en vam tenir, però el regal que ens va fer l’Etna va ser molt millor! (En aquest article us ho desvetllo…).

Així doncs, vam valorar la possibilitat de dormir a Catània, però no vaig fer més que llegir que els allotjaments eren molt rònecs i que aparcar-hi era un calvari, així que ens vam decantar per allotjar-nos en un B&B situat en un petit poblet al peus de l’Etna.

L’elecció final va ser el B&B Soto Il Vulcano. És imprescindible portar GPS per localitzar-lo o tenir un sentit de l’orientació increïble! A nosaltres ens va costar de trobar, però un cop allí vam estar encantadíssims amb el tracte del matrimoni que el regenta, amb la qualitat de les habitacions i amb els esmorzars. Quins esmorzars!

A banda, el centre de Nicolosi està a cinc minuts amb cotxe i allí hi ha un restaurant, l’Osteria Garibaldi (via Garibaldi, 30) on van unes pizzes amb una crosta feta de formatge que estan per llepar-se’n els dits! Això sí, si hi aneu demaneu-ne una per cada dos perquè, tot i això, és gairebé impossible acabar-se-la! A nosaltres la pizza i un entrant ens va costar 27€ per dues persones.

Ens en vam anar a dormir ben tips sense poder-nos imaginar la sorpresa que ens esperava l’endemà al matí