El nostre despertar a Reydarfjördur no va ser gaire motivador. Totes les muntanyes que la tarda abans veiem des de la finestra de la nostra habitació havien desaparegut sota una intensa boira.
Així doncs, mentre esmorzàvem vam reformular una mica els nostres plans perquè amb aquella boira era impossible veure gairebé res dels fiords de l’est i encara era menys recomanable conduir per algunes de les carreteres que t’hi porten.
Els fiords de l’est sota la boira
La decisió va ser agafar la carretera de la costa (la 96), que ben aviat es converteix en la Ring Road, i anar-la seguint fins que poguéssim gaudir d’alguna imatge sense boira.
Si no hagués estat per això, la nostra idea era anar fins a Mjóifjördur, un petit nucli de 40 habitants on hi ha conservat el primer far d’Islàndia i l’esquelet rovellat d’un vaixell que anys enrere transportava arengades. Havíem llegit, però, que la carretera que hi arriba, la 953, no estava asfaltada i que hi havia zones amb un desnivell del 18%. Així que després de l’experiència de conduir 50 quilòmetres per un camí de cabra per arribar a la cascada Dettifoss i vist que la boira no ens deixaria veure res, suposo que entendreu perfectament perquè hi vam renunciar.
Així doncs vam seguir la ruta fins a Fáskrúdsfjördur. La carretera arriba fins a la boca del fiords des d’on, suposadament, es veu l’illa d’Skrúdur, on hi ha la major reserva de frarets del món. No cal dir que tampoc ho vam veure…
El següent poble és Stödvarfjördur, on hi ha el Museu de minerals de la l’àvia Petra Sveinsdóttir. Nosaltres no ens hi vam aturar perquè ens va semblar que podia ser una presa de pèl veure la col·lecció de minerals d’una senyora que durant la seva vida ha anat recollint per l’illa, amb tots els respectes per les aficions de la gent, però la majoria de viatges organitzats s’hi aturen.
També es passa per Breiddalsvík, un nucli pesquer, i es travessa la vall de Breiddalur, on és habitual veure-hi ramats de rens (tampoc en vam veure ni un, a canvi hi vam trobar moltes ovelles).
El darrer fiord, el Berufjördur, està flanquejat per pics de riolita i, per sort, aquí va ser on ens va començar a sortir una mica el sol. Ho vam agrair perquè de sobte van començar a aparèixer muntanyes espectaculars al nostre costat.
La ruta la vam acabar a Djúpivogur, el port més antic dels fiords de l’est, on ens vam aturar una estona per estirar les cames perquè, tot i no haver pogut gaudir gaire dels fiords de l’est, la quilometrada que vam fer va ser important.
Canvi de plans a Höfn
Teníem previst invertir tot el dia en fer aquest recorregut i arribar a mitja tarda a Höfn, on passàvem la següent nit, però el canvi de plans provocat per la climatologia va fer que abans de l’hora de dinar ja fóssim a Höfn.
Com que les previsions meteorològiques per l’endemà no eren gaire prometedores (donaven pluja intensa per tot el dia), vam decidir aprofitar que la boira s’havia aixecat una mica i que no plovia per anar fins al llac glaciar Jökulsárlón.
L’endemà al matí hi havíem de passar per davant amb el cotxe perquè està just al costat de la carretera principal, però amb pluja hagués estat impossible gaudir-ne, així que us asseguro que va ser una de les millors decisions que vam prendre durant el viatge.
El temps a Islàndia és molt canviant. De fet, ells tenen la dita que si no t’agrada el temps que fa t’esperis 10 minuts que canviarà, i acostuma a ser veritat. Així que la millor recomanació que us podem fer és que estigueu pendents de les previsions meteorològiques.
Si aneu amb un viatge organitzat és més difícil canviar de plans, però si viatgeu pel vostre compte en un país com aquest, prendre la decisió de saltar-se algun indret prioritzant-n’he un altre que et faci més il·lusió pot ser clau perquè el resultat final sigui tot un èxit.
Abans d’anar cap a Jökulsárlón, però, vam fer aturada per dinar a Höfn. Com que no sabíem ben bé on buscar, vam començar a donar tombs amb el cotxe pel poble fins que vam arribar al port.
Allí vam localitzar un petit restaurant, Hafnarbúdin, segurament el més cutre dels que vam trepitjar durant tot el viatge, però d’on vam sortir encantadíssims. A Höfn és típic menjar llagosta i vam demanar una sopa de llagosta que ens la van servir dins un pa, tal i com mana la tradició, que estava per llepar-se’n els dits! A banda, també ens vam menjar dos entrepans que estaven boníssims, tot per 4.700 isk (uns 30 euros).
La llacuna glacial Jökulsárlón
Just després de dinar vam recórrer els gairebé 80 quilòmetres que separen Höfn de la llacuna Jökulsárlón.
Els icebergs que hi floten i que viatgen fins al mar es desprenen d’un dels ramals del Vatnajökull, el Breidamerkurjökull. Tot i que es mouen, poden arribar a estar fins a cinc anys flotant per la llacuna.
Aquest llac glacial només té una vuitantena d’anys, ja que fins a principis de la dècada dels anys trenta el Breidamerkurjökull arribava fins a la carretera. Durant els darrers anys s’està retirant ràpidament i en conseqüència el llac està creixent i la glacera s’està retirant.
Sincerament, aquest va ser un dels indrets més espectaculars que vam veure a tota l’illa. Tot i que hi feia un fred considerable, no vam passar dels cinc graus i en alguns moments vam arribar als dos/tres, és molt impactant veure aquells impressionants trossos de gel que floten en una aigua que no es mou per a res, exceptuant el moviment que provoquen les nombroses foques que hi viuen. Vam estar gairebé dues hores passejant per la vora i contemplant aquell espectacle.
A més, hi ha uns vaixells amfibis que et fan una ruta per la llacuna que dura entre 30 i 40 minuts per 4000 isk per persona (uns 26 euros).
Tingueu en compte que, tot i que surten molt sovint, si hi arribeu en una hora amb molta afluència de turistes és possible que us hagueu d’esperar una bona estona perquè hi ha molts grups organitzats que tenen hores reservades i si hi aneu per lliure us col·loquen en el primer que hi ha places (l’últim surt a les sis de la tarda), així que és recomanable que en arribar al lloc el primer que feu sigui comprar els bitllets.
La sortida no està malament, però tampoc veus molt més del que pots veure des de la vora de la llacuna, ja que els icebergs més grans estan allí i no pas llac endins.
L’única gran sort que vam tenir aquell dia és que com que el temps estava ennuvolat vam poder gaudir molt millor dels colors dels icebergs i dels reflexos. Si el cel està clar és molt més difícil veure les combinacions de blancs, blaus i negres. Això sí, si hi aneu al matí tingueu en compte que les corrents marines fan que els icebergs baixin fins a la platja i és curiós veure com les onades els van desfent fins a fer-los desaparèixer.
Nit a Höfn
Després d’hores i hores badant i de més de dos centenars de fotografies, vam retornar cap a Höfn on dormíem en el B&B més car del viatge. L’allotjament a Sólbaer Guesthouse l’havíem reservat a través de Booking per 140 euros, amb esmorzar inclòs i bany compartit. S’ha de dir que la casa i l’esmorzar ho valien.
El gran problema que vam tenir va ser que no hi havia una trista cortina a l’habitació i, tot i que no som dels que dormim completament a les fosques, a partir de les tres de la matinada ens vam anar despertant sovint perquè ens entrava molta claror a l’habitació.
Si us costa dormir amb llum no us oblideu de prendre de casa un antifaç perquè és possible que aquesta situació us la trobeu en molts punts d’Islàndia.
Codi ètic. Lliure
Aquest article està escrit en base a la nostra pròpia experiència, amb informació veraç que volem que et sigui útil a l’hora de planificar els teus viatges.
Tingues en compte que alguns enllaços d’aquest post poden ser d’afiliació. És a dir, si realitzes la compra d’un dels producte aquí esmentats seguint aquest enllaç rebrem una petita comissió que ens ajudarà a cobrir el manteniment del bloc. L’ús d’aquest enllaç, però, no incrementarà el preu final per a tu.
0 Comments